Quan és dijous i fa mal dia
mirem els núvols amb desconsol.
Oh, Santa Clara feu l'escombrada;
farà bon dia, si Déu ho vol.
I a la tarda cap a jugar,
que avui no és dia d'estudiar.
Sol, solet,
vine'm a veure, vine'm a veure;
sol, bon sol
i a la muntanya que és dijous.

Quan és dijous, prou que ens ho marca
la cadernera des del balcó.
Tanquem els llibres que són les dotze
i els cartipassos van a racó.
I a la tarda cap a jugar,
que avui no és dia d'estudiar.
Sol, solet,
vine'm a veure, vine'm a veure;
sol, bon sol
i a la muntanya que és dijous.

Si n’eren tres dallaires,
petita, bonica,
que en dallaven un pla,
petita com va.

Si n’hi ha una xica rossa, // que els porta l’esmorzar.

El més xiquet dallaire, // diu: —No vull esmorzar!—.

—Què en tindrà el xic dallaire, // que no vol esmorzar?

Si en tindrà mal d’amor, // o foll per festejar?

—Si n’hi ha una xica rossa, // que em fa morir i penar.