Una nena navegant és el títol que hem donat a aquesta cançó de temàtica marinera i amorosa, formada per estrofes de quatre versos amb alternança d’heptasil·làbics i decasil·làbics (7+10+7+10). La nostra intèrpret, la Maria Colomer, l’havia cantat habitualment en diversos moments de lleure i divertiment, com també la vinculava a la feina de cosir mitjons per a una empresa del poble -Can Trullàs-, quan s’aplegaven un grup de dones de Riudaura i cantaven cançons mentre treballaven.
Per que fa a la música, presenta dos temes musicals, l’un per l’estrofa (A) i l’altra per la tornada (B). En l’aspecte rítmic és un ternari i mostra una certa isorítmia, ja que a l’estrofa es repeteix de manera reiterada el mateix esquema rítmic, si bé amb alguna petita variació. Pel que fa a l’aspecte melòdic, està en tonalitat major i en un àmbit de 7ª.
Es tracta d’una cançó breu, possiblement originària de Mallorca. De fet, només n’hem pogut localitzar un parell de referències.
Per una banda, la formació de música tradicional mallorquina Aires Sollerics, la van incloure en el seu àlbum musical Una teringa...( 2000), on apareix com a originària de Pollença, amb l’íncipit Una noia navegant i titulada Una noia.
També a l’arxiu audiovisual Càntut (núm.539) trobem una variant titulada Una nineta volant, cantada per Josep Salellas i Budó (n.1938), en Jep Quim de Ca la Pinyareda, de l’Agullana (Alt Empordà). Segons apareix a Càntut, el cantador l’havia après “d’alguns vells tapers que la cantaven a veus a la taverna d'Agullana”. Es tracta d’un enregistrament realitzat per Robert Pellicer, Ramon Manent i David de la Higuera, aleshores membres de la formació Tres de Ronda, l’any 2008. Destaquem la darrera estrofa que no apareix a la nostra variant de Riudaura:
Dintre la llanxa hi porto
i el més gran dels tresors;
dintre la llanxa hi porto
la meva amor.
Al nostre treball de recerca, Cançons i tonades de la Garrotxa (CTG) trobem una altra variant també al mateix poble de Riudaura, pràcticament idèntica a aquesta, cantada a duet per la Maria Galobardes i Canal (Riudaura, 1937), de Ca Xiru, i la Maria Julià i Solà (1930-2012), de Can Pitansa: CTG 0484 (20.04.1995).
Aquesta variant que ens va cantar, l’any 1995, la Maria Colomer i Palau (1923-2007) està publicada a D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura (Curbet Edicions, 2006, pàg. 179 i 180).