Una nena navegant
d’un marineret se’n va 'namorar.
Navegant de nit i dia
i el seu cor sentia sempre sospirar.
-Per què sospires tant?
El marineret li va preguntar:
-És el vent que ve a llevant,
i a la mar va entrant, i em fa sospirar.
Tu en seràs la marinera,
però no de cap vapor.
Vindrà la meva lanxa1:
marinera del meu cor.
Gronxa que gronxaràs,
la reina seràs de regir el timó.
Mai te marejaràs
i a la mar tindràs un bon protector.
Tu en seràs la marinera,
però no de cap vapor.
Vindrà la meva lanxa:
marinera del meu cor.
1 Llanxa.
Una nena navegant és el títol que hem donat a aquesta cançó de temàtica marinera i amorosa, formada per estrofes de quatre versos amb alternança d’heptasil·làbics i decasil·làbics (7+10+7+10). Aquesta variant -CTG 0484 (20.04.1995)- la interpreten a duet les dues veïnes de Riudaura: Maria Julià i Solà (1930-2012), de can Pitansa; i Maria Galobardes i Canal, de Can Xiru, (Riudaura,1937) que solien cantar-la en estones diverses de lleure i també acompanyant el treball, tan a la fàbrica com en les feines de casa.
Per que fa a la música, presenta dos temes musicals, l’un per l’estrofa (A) i l’altra per la tornada (B). En l’aspecte rítmic és un ternari i mostra una certa isorítmia, ja que a l’estrofa es repeteix de manera reiterada el mateix esquema rítmic, si bé amb alguna petita variació. Pel que fa a l’aspecte melòdic, està en tonalitat major i en un àmbit de 7ª.
Es tracta d’una cançó breu, possiblement originària de Mallorca i de la que tan sols n’hem pogut localitzar un parell de referències.
Per una banda, la formació de música tradicional mallorquina Aires Sollerics, la va incloure en el seu àlbum musical Una teringa...( 2000), on apareix com a originària de Pollença, amb l’íncipit Una noia navegant i titulada Una noia.
També a l’arxiu audiovisual Càntut (núm.539) trobem una variant titulada Una nineta volant, cantada per Josep Salellas i Budó (n.1938), en Jep Quim de Ca la Pinyareda, de l’Agullana (Alt Empordà). Segons apareix a Càntut, el cantador l’havia après “d’alguns vells tapers que la cantaven a veus a la taverna d'Agullana”. Es tracta d’un enregistrament realitzat per Robert Pellicer, Ramon Manent i David de la Higuera, aleshores membres de la formació Tres de Ronda, l’any 2008. Destaquem la darrera estrofa que no apareix a la nostra variant de Riudaura:
Dintre la llanxa hi porto
i el més gran dels tresors;
dintre la llanxa hi porto
la meva amor.
Al nostre treball de recerca, Cançons i tonades de la Garrotxa (CTG) tenim una altra variant també a Riudaura, interpretada per la Maria Colomer i Palau (1923-1997) de Can Mantè: CTG 0466 (11.04.1995) que vam publicar a D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura (Curbet Edicions, 2006, pàg. 179 i 180).
