Si n’hi havia un pastoret, renegava i maleïa,
maleïa el fill de Déu, i a l’oi(r)-ho Verge i Maria.
I ajudau,
i ajudau, Verge i Maria del Coral.
Mentres n’està renegant passa la Verge Maria:
–I on t’aneu, Mare de Déu? On t’aneu tan aronjada?
–I aquí baix amb un veïnat, una dona m’hi demana.
–No hi aneu, Mare de Déu, que és una dona molt rara.
– (Am)b aquella vull anar jo, que tothom la desempara.
Quan la Verge ha set allà la dona ha set deslliurada.
La Verge ha volgut dinar dels bons ous i cansalada;
mentres n’estava dinant, ( i ) el pastoret arribava:
–Déu lo guard, lo bon pastor, ballarem una sardana.
Quan la Verge ha prou ballat i el pastoret ja finava,
i al punt de la mijanit, ( i ) els àngels l’esmortellaven1.
I al punt de la mijanit, ( i ) els àngels l’esmortellaven.
Si le n’han pujat al cel amb una canturi d’àngels.
1 Amortallaven.
Amortallar: Embolicar un mort amb la vestidura o llençol (mortalla) per ficar-lo a la tomba.
Cançó llarga narrativa en forma de balada, formada per versos de dos hemistiquis heptasil·làbics i amb monorima. Es tracta majoritàriament de l’argument de la balada de La Mare de Déu apressada, si bé els primers versos provenen d’una altra balada que narra el miracle de la Mare del Déu del Coral, al Vallespir: Cobles del Coral. Per Josep Crivillé, «una de les cançons cantada per les dones que estaven en estat de gestació havia estat On aneu Mare de Déu. Esdevenia com una invocació a la Verge per tal que les ajudés en el moment del deslliurament; era cantada durant el temps de Nadal i com a cançó de bressol».
Aquesta és la mateixa variant està a Les cançons d’en Surracans, del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa (Edicions del CCTP Marboleny, 2004, pàg.75).
