Carrandella
Cançons i tonades de tradició oral a la Garrotxa
Tornar a la cerca

Cobles de la Mare de Déu del Coral + La Mare de Déu apressada

Intèrpret:
Joan Bosch i Cros, Surracans (1912-2008)
Població:
Sant Privat d'en Bas - Beget
Any:
1992
Comarca:
La Garrotxa
Col·lector:
Josep Garcia i Miràngels
Tipus formal:
Cançó llarga - narrativa: balada
Tipus/funció:
Balada, Cançó llarga narrativa sense una destinació concreta, Hagiogràfica i Religiosa
Temàtica o paraules clau:
Mare de Déu, Partera, Pastoret i Religiosa

Si n’hi havia un pastoret,        renegava i maleïa,
maleïa el fill de Déu,        i a l’oi(r)-ho Verge i Maria.
I ajudau,
i ajudau, Verge i Maria del Coral.

Mentres n’està renegant        passa la Verge Maria:
–I on t’aneu, Mare de Déu?        On t’aneu tan aronjada?
–I aquí baix amb un veïnat,        una dona m’hi demana.
–No hi aneu, Mare de Déu,        que és una dona molt rara.
– (Am)b aquella vull anar jo,        que tothom la desempara.
Quan la Verge ha set allà        la dona ha set deslliurada.
La Verge ha volgut dinar        dels bons ous i cansalada;
mentres n’estava dinant,        ( i ) el pastoret arribava:
–Déu lo guard, lo bon pastor,        ballarem una sardana.
Quan la Verge ha prou ballat        i el pastoret ja finava,
i al punt de la mijanit,        ( i ) els àngels l’esmortellaven1.
I al punt de la mijanit,        ( i ) els àngels l’esmortellaven.
Si le n’han pujat al cel        amb una canturi d’àngels.

1 Amortallaven.
Amortallar: Embolicar un mort amb la vestidura o llençol (mortalla) per ficar-lo a la tomba.

download
Descarrega

Observacions

Cançó llarga narrativa en forma de balada, formada per versos de dos hemistiquis heptasil·làbics i amb monorima. Es tracta majoritàriament de l’argument de la balada de La Mare de Déu apressada, si bé els primers versos provenen d’una altra balada que narra el miracle de la Mare del Déu del Coral, al Vallespir: Cobles del Coral. Per Josep Crivillé, «una de les cançons cantada per les dones que estaven en estat de gestació havia estat On aneu Mare de Déu. Esdevenia com una invocació a la Verge per tal que les ajudés en el moment del deslliurament; era cantada durant el temps de Nadal i com a cançó de bressol».

Aquesta és la mateixa variant està a Les cançons d’en Surracans, del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa (Edicions del CCTP Marboleny, 2004,  pàg.75).

 

Referències

  • MILÀ i FONTANALS, Manuel. Romancerillo catalán. Canciones tradicionales. Barcelona, 1882: Llibreria d’Àlvar Verdaguer, núm.21, pàg.23, Alta Fulla Reprints, 1999.
  • FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA. Goigs de Els Tranquils d’Esclet, Cassà de la Selva. Sèrie 1. Volum 5. Barcelona, 2016. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • GARCIA, Josep - VILA, Pep. El cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols. Girona, 2019: Curbet Edicions – Col·lecció Quaderns de les 7 Sivelles, núm. 13, pàg. 124.
crossmenu