Pericon núm.4

Intèrpret:

Pere Anfruns i Guix, Pere Fosas (1912-2001)

Població:

Olot

Any:

1993

Comarca:

La Garrotxa

Col·lector:

Josep Garcia i Miràngels

Tipus formal:

Música instrumental,Vals-Pericon

Tipus/funció:

																Lleure i 								
									Peça instrumental sense una destinació concreta

Temàtica o paraules clau:

																Acordió,								
														Ballable i 								
									Pericon
				
		

El poble que canta mai no mor · Pericon núm.4

Pere Anfruns i Guix (1912-2001), en "Pere Fosas". Josep Garcia, 1993. Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa

Pere Anfruns i Guix (1912-2001), en "Pere Fosas". Josep Garcia, 1993. Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Pere Anfruns i Guix (1912-2001), en "Pere Fosas". Josep Maria Melció, Mel. Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Pere Anfruns, a la dreta de la imatge, amb el violinista Peret Blanc de Beget, a l'esquerra de la imatge, durant un descans de la filmació de la pel·ícula "La punyalada", de Jordi Grau (1989). Arxiu familiar Peret Blanc de Beget.

Observacions

En Pere Anfruns i Guix (1912-2001) va ser un instrumentista autodidacte d'acordió cromàtic de teclat. Va néixer a Gombrèn (el Ripollès) i era conegut amb els sobrenoms de Pere Fosas o Sant Bernabé, pel seu lloc de procedència de Gombrèn. El vam conèixer i enregistrar repertori quan ja vivia a Olot, al carrer Estires. Va començar a tocar l'acordió als quinze anys i havia après repertori dels músics de tradició oral de la la zona: Fonso de Lliurona, els Salvi d'Oix, els Blanc de Beget...