Quan petiteta en el balcó de casa meva
vaig sentir-ne una cançó plena d’amor;
i era un jove que en cantava les Caramelles
que em tenia de molt temps robat el cor.
La cançó que vaig sentir
vaig escoltar que deia així:
Surt al balcó, plena d’amor, nineta hermosa
i escolta bé les dolces notes d’aquest cant.
Pensa que això és la joventut i la tenim d’aprofitar,
qui sap si l’any que ve podrem tornar.
Passa el temps i una altra nit molt estrellada
vaig sentir pel meu carrer es corre el rumor,
i era el coro dels del poble, però hi faltava
aquell jove que estimava tant de cor.
I plorosa va observar la pobre donzella
d’aquest jove que l’havia fet somniar,
no en cantava aquesta nit les Caramelles
perquè el Déu dels infinits se’l va emportar.
I tancant el finestró
no va volguer escoltar la cançó:
Surt al balcó, plena d’amor, nineta hermosa
i escolta bé les dolces notes d’aquest cant.
Pensa que això és la joventut i la tenim d’aprofitar,
qui sap si l’any que ve podrem tornar.
Es tracta del cuplet Pasqua Florida, amb text original de Rossend Llurba i Tost (1887-1954) i amb música de l’olotina Càndida Pérez i Martínez (1893-1989). Aquest cuplet es va estrenar l’any 1920 a l’antic Saló Arnau, rebatejat l’any 1915 com a Teatre Folies-Bergère, d’acord amb la moda barcelonina d’aquells anys de posar el nom de cèlebres locals parisencs.
Rossend Llurba era un conegut lletrista, editor, articulista i autor de la lletra del primer cuplet en català: La font del Xireu (1917). Va escriure una trentena llarga d’obres dramàtiques en català i en castellà. És autor d’Història del Paral·lel: Memòries d’un home del carrer, un llibre que no es va arribar a publicar fins l’any 2017, en una edició d’Albert Arribas. A Llurba podem comptabilitzar-li més de trenta textos de cançons, amb música d’autors diversos: Joan Suñé, Antoni Castells, Joan Aulí, Álvaro Renata, Joan Viladomat..., però sobretot qui més va musicar els seus textos va ser Càndida Pérez.
Càndida Pérez va ser cupletista i una reconeguda compositora de cuplets. Va posar música a bona part dels cuplets catalans més populars als anys vint del segle passat: Les caramelles, Ball de Rams, La barretinaire, El noi de la mare, La muller d'en Manelic, L'orfeonista... Amiga de la gran cupletista, cantant i actriu Francisca Romana Marqués López (1888-1962), Raquel Meller; aquesta li va estrenar i cantar alguns dels seus cuplets en català i en castellà, però de ben segur que les cupletistes del Paral·lel barceloní que més van popularitzar aquest i altres cuplets en català van ser la Pepeta Ramos (1890-1970), La Goyita, i la menorquina Pilar Alonso i Moll (1897-1980).
L’any 2009 es va editar l’àlbum musical de Rocío Romero i Elisa Planagumà: Càndida Memòria. Cuplets de la compositora Càndida Pérez (1883-1989), on apareix Pasqua Florida entre els seus cuplets més coneguts. Un cuplet que, com ens indica el biògraf de Càndida Pérez, Josep M. Canals i Ferrarons (Olot, 1935) també va formar part de Pasqua Florida o Les Caramelles: “sainet de costums populars barcelonines, amb llibret de Rossend Llurba, estrenat al Teatre Tívoli de Barcelona, el 14 de novembre de 1922”.
A l’arxiu audiovisual Càntut, localitzem altres dos enregistraments que també provenen de Riudaura: el que canta en Peret Parra i Cordomí (1920-1997), en una gravació d’Anton Prat i Daranas (1920-1995), de Banyoles, el 29 de febrer de 1970 a l'antic hostal de Ca l'Enrica (núm.118); i el de la Juanita Espunya i Masdeu (Riudaura, 1948), de Creu de Pedra en un enregistrament de Montserrat Massana i Francesc Tomàs, Panxito, de l’any 2013 (núm.495).
Pel que fa al nostre treball de recerca, Cançons i tonades de la Garrotxa (CTG), a més d’aquesta variant cantada per la Maria Julià i Solà (1930-2012) i la Maria Galobardes (Riudaura, 1937): CTG.480 (20.04.1995), tenim una altra variant procedent del mateix poble. La que ens va cantar la Maria Colomer i Palau (1923-2007), la Maria Mantena: CTG.469 (11.04.1995) i que ja vam publicar a D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura (Curbet Edicions, 2006, pàg.104 i 105). És curiós observar el fet que les quatre variants localitzades d’aquest cuplet provenen totes elles de cantadors de Riudaura.
El text original de Rossend Llurba consta de tres estrofes de versos hendecasíl·labs, amb dos heptasíl·labs al final de cada estrofa, a manera de pont per introduir la tornada; mentre que la tornada la formen quatre versos (12+12+16+10). La música estròfica presenta tonalitat menor i la tornada major. Lògicament, les diferents variants localitzades, difoses majoritàriament per tradició oral, presenten lleugeres variacions textuals i musicals respecte a l’original.
