Me'n llevo dematí

En aquesta variant, es tracta d’una cançó formada per només tres estrofes de cinc versos  irregulars -de sis i set síl·labes-, amb la repetició del segon vers.

Com vam escriure amb en Pep Vila en el Cançoner de Can Ventura  «hi ha un grup de balades tradicionals de tema amorós que narren la trobada d’una dona i un home, que solen començar amb una fórmula que situa l’acció a trenc d’alba, o a la matinada fresca d’un dia qualsevol. No deixa de ser un tòpic, una fórmula molt usada en la literatura oral. A Me’n llevo dematí, podem veure-hi alguna semblança amb l’argument de La núvia enamorada, però el text és massa breu i no desenvolupa ni de bon tros l’argument». En aquest cas, podria tractar-se d’un fragment inicial d’una cançó estròfica de caràcter narratiu.

Pel que fa a la seva fesomia musical, en l’organització rítmica ens trobem amb una combinació de ritmes binari i ternari simples. Pel que fa als aspecte melòdics, es tracta d’una melodia en tonalitat Major que es mou en un àmbit de sisena i bàsicament per graus conjunts. Ens crida l’atenció l’inici  anacrúsic amb la sensible (VII). Donades les petites particularitats melòdiques i rítmiques de cada estrofa, de manera gairebé excepcional, en aquest cas hem optat per transcriure la totalitat de la cançó.

L’única referència directa de la cançó que ens ha estat possible trobar és la variant localitzada als arxius de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, en el Cançoner de Sant Feliu de Pallerols (1922), de Joaquim Sans i Quintana. La melodia és pràcticament idèntica a la nostra variant. Pel que fa al text, presenta una estrofa més —la segona—.  que transcrivim a continuació:

Jo me n’hi vaig anar
i amb molta reverència
i amb molta reverència
em vaig agenollar,
en el peu de l’altar.

Aquesta variant cantada per les germanes Rovira i Casademont està publicada a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 29, pàg. 198).