El meu galant se n’és anat, l’ingrat,
se n’és anat camí de França.
El meu galant se n’és anat, l’ingrat,
deixant-me el cor sense esperança.
Pobra de mi! Jo el vui1 seguir,
que a la fi de la fi la vida vola.
Pobra viola que al mig del bosc
el romaní l’ha deixat sola!
El meu galant se n’és anat, l’ingrat,
se n’és anat quan més l’aimava.
El meu galant se n’és anat, l’ingrat,
quan el rector ja ens esperava.
Pobra de mi! Jo el vui seguir,
que a la fi de la fi la vida vola.
Pobra viola que al mig del bosc
el romaní l’ha deixat sola!
1«vull»: exemple de iodització molt corrent en la parla de la comarca de la Garrotxa.
Cançó de caràcter trist i melangiós, com ens indica el mateix títol. L’argument explica que una noia es lamenta que el seu estimat ha fugit quan ja tenien el casament emparaulat.
La música és d'Enric Morera (1865-1942), a partir d’un poema del dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista Ignasi Iglésias i Pujadas (1871 -1928). El poema Melangia es va pubicar, a la revista L’Atlàntida, l'any 1897 (núm. 30, pàg. 2).
En aquesta variant de tradició oral, el poema està format per quatre estrofes, on la segona i la quarta es repeteixen a la manera de refrany o tornada. El text mostra omissions, canvis i substitucions propis de la tradició oral, sobretot en els darrers versos. A continuació transcrivim el poema original d’Ignasi Iglésias:
El meu galant se n’és anat l’ingrat!
se n’és anat camí de França.
El meu galant me n’ha deixat l’ingrat
quedant mon cor sense esperança.
Pobra de mi! Jo el vull seguir
que al fi del fi ma vida vola.
Pobra de mi! Pobra viola
que el romaní dintre del bosc
l’ha deixat sola!
El meu galant se n’és anat l’ingrat!
Se n’és anat quan més l’aimava.
El meu galant me n’ha deixat l’ingrat
quan el rector ja ens esperava.
Pobra de mi! Per mon destí
m’haig de morir lluny d’ell i sola.
Pobra de mi! Com la viola
m’haig de marcir que cap al cel
ma essència vola!
Pel que fa a la música, en tonalitat menor, l’hem transcrit en una alternança de compassos ternaris i binaris i es desenvolupa en un àmbit de desena.
Melangia forma part de la col·lecció de les 17 cançons editades en el volum La Renaixença: Francesc Alió - Enric Morera, dins la col·lecció Antologia Històrica de la Música catalana, editat per Edigsa (1968) i reeditat posteriorment per Picap (2008) en format CD. Les cançons es van enregistrar l’any 1966 amb la veu de la soprano Conxita Badia i Millàs (1897-1975), amb el pianista Pere Vallribera i Moliné (1903-1990) i amb la direcció d’Oriol Martorell (1927-1996). Podem escoltar-la també en la versió interpretada per Patricia Caicedo, amb el pianista Nikos Stavlas: De Catalunya vinc... Catalan Arts Songs of the XX and XXI centuries (Mundo Arts Records, 2015).
Aquesta mateixa variant incompleta cantada per les germanes Rovira i Casademont es va publicar a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 33, pàg. 2
