L’espardenyeta,
la sabateta,
la clara d’ou,
el vint-i-nou.
Mans a darrere,
ulls aclucats,
dormiu a la palla
de Montserrat.
-Mare, tinc set!
-Beu aigua.
-Hi han mosques.
-Beu vi
-Hi han mosquits
-Beu vi dolç
-Mmm…Ai que és bo!
Mare, a quina hora passaran els Reis?
-A les quatre!
-Un, dos, tres, quatre
-Qui s’ha pixat al llit?
Es tracta d'una cançó-joc, on en aquesta variant, els participants estan asseguts a terra en rotllana i quan canten “mans a darrera / ulls aclucats” ho segueixen fil per randa, mentre el que para volta per fora la rodona amb una sabata a la mà. Quan la formuleta s’acaba, els participants inicien un diàleg amb el jugador que para. Quan aquest respon l’hora que passaran els Reis, col·loca la sabata darrera un dels participants asseguts al cercle i marxa corrents, mentre els altres compten fins el número dit i després pregunten:
-Qui s’ha pixat al llit?
Finalment, el que té la sabata al darrera ha d’empaitar el que para. Si l’atrapa tornarà a parar el mateix jugador; però si no l’atrapa pararà el que li ha tocat la sabata.
