Cançó d’Advent i de Nadal, rica en onomatopeies, formada per dues estrofes de versos heptasíl·labs. Quan les bèsties s’assabenten que a Betlem ha nascut l’infant, van a veure el Jesuset. En altres reculls és més extensa. Per exemple, en la variant publicada per Josep Crivillé a Música Tradicional Catalana II. Nadal (Clivis, 1981, pàg.163) consta de set estrofes, ampliant el nombre d’animals que van a veure l’infant Jesús: l’esparver, la llebreta, el conill, el rossinyol i els indiots; a més de les gallines i granotes d’aquesta variant.
Pel que fa a la música, ens trobem amb una melodia organitzada en tonalitat Major i que es mou en un àmbit de desena. Pel que fa a l‘organització rítmica, es tracta d’un ritme binari compost, amb anacrusi, on hi apreciem dos patrons rítmics predominants que ens recorden a dos dels anomenats modes rítmics o ritme modal, d’origen medieval: el Mode I (Troqueu) -la negra (Longa) seguida de corxera (Brevis)- i el Mode VI, (Tríbac) -les tres corxeres (Brevis)-.
Maria Cinta i Josep Maria Espinàs la van enregistrar en el disc Nadal a casa (Edigsa, 1963). Uns anys més tard, Xesco Boix la va incloure al seu àlbum (K7) Caga tió. Cançons de Nadal per a Infants (Audiofon, 1982). Destaquem l’arranjament d’Albert Guinovart, amb la interpretació de l’Orquestra Simfònica del Conservatori del Liceu i el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits per Manuel Valdivieso (Nadales i Villancicos, Harmonia Mundi, 2002). També la trobem a l’àlbum de la segona generació del grup musical de pop infantil i juvenil català Macedònia Et toca a tu (Discmedi, 2009) i a l’àlbum Supernadales 2, del Club Súper 3 (2010).
Aquesta mateixa variant es va publicar a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 20, pàg. 160).