Si n’hi havia tres ninetes a la vila de Gronallers1:
la Vilagranta i l’Oliveres, la Burolesca també hi és.
N’han ‘nat a fer una brenada, una brenada totes tres.
Com n’han fet la brenada queden borratxes totes tres;
la Vilagranta i l’Oliveres, la Burulesca també hi és.
Com n’han fet la brenada queden borratxes totes tres,
ja en veuen venir un pobre home, era l’ermità de Sant Ignès.
Ja li en diuen: -Ai, bon home, si en volguéssiu ‘contentar a tres-.
-Perquè sous tan galandetes encara que ho fóssiu més-.
Una ja li en fot tretze, l’altre li’n fot vint-i-tres;
la més petita ja’n plorava; per l’un tot i l’atre res.
-No ploris, no, la més petita, mira el ciri cum està encès.
Ciris d’aquests que jo porto ja no en fan els adroguers.
Ja l’agafa i l’en jau a terra, ja li en fot vuitanta-tres;
la Vilagranta i l’Oliveres, la Burolesca també hi és.
I aquí s’ha acabat l’història de l’ermità de Sant Ignès.
1 El primers vers no apareix a l’enregistrament. El cantador es referia a Granollers de Rocacorba, un poble disseminat del municipi de Sant Martí de Llémana (el Gironès), al vessant oest de la serra de Rocacorba.
