Tan me’n truca, m’empeny a la porta tan trucar que no em deixen dormir
que si n’és lo Don Francisco molt prompte en baixaré a obrir.
Si n’és altre caballero que em deixi calçar i vestir.
-Don Francisco soy senyora, el que us solia servir-.
Una mà en ‘gafa la llave, l’altra mà en ‘gafa el candil
i al entrando de la porta se li apaga el candil.
-No s’espanti, no senyora no s’espanti per a mi
que els racons d’aquesta casa bé els en solia seguir-.
La’n ‘gafa mano per mano i l’acompanya al jardí:
-Doncs què en té lo Don Francisco que no en digui res de mi?
-I ara n’estava pensando de qui en són aquests tres xics?
-De vostè, lo Don Francisco, el mitjà i el més petit.
Menos el més gran de todos que és del traïdor del marit,
meu marit n’és a la guerra, ni mai que en pugui tornir.
I una bala del cinquanta bé la’n pogués mig partir.
-No ho digui tan alt senyora que ell el podria sentir-.
-Valga’m el Dios del cielo n’he parlat per a morir.
Meu marit, antes no em matis, tres paraules deixa’m dir-.
Ella en surt a la ventana les tres paraules va dir:
-Noies joves i casades preneu exemple de mi;
quan tingueu el marit fora no en sortiu soles a obrir
que us pensareu que és el maco i és el traïdor del marit.
És una cançó narrativa en forma de balada estesa arreu de la Península Ibèrica. La balada original castellana (romance) la localitzem amb títols tan diversos com Bernal francès, La venganza del marido, La adúltera o La amiga de Bernal Francès.
Bernal Francés sembla ser que va ser un personatge històric, i la romàntica i tràgica història de la seva amant morta en mans del marit és coneguda més enllà de terres castellanes, si bé amb diferents noms del protagonista en funció de l’idioma que s’expressa la cançó: en castellà, Bernal Francés; en català, Don Francisco; en portuguès, Bernal Francez; i en piemontès o italià, Re Inardino.
En aquesta variant procedent de Riudaura es mostra majoritàriament estructurada en versos formats per dos hemistiquis heptasil·làbics, llevat del primer que és de nou síl·labes. L’origen castellà de la cançó s’intueix també per la quantitat de mots en aquesta llengua que es barregen amb els catalans al llarg de tot l’argument.
La melodia observem que evoluciona en un àmbit de sexta i pel que fa a l’estructura rítmica, l’hem transcrit majoritàriament en ritme binari compost.
Una de les variants més antigues d’aquesta balada és la que va recollir Mn. Cinto Verdaguer a Riudeperes, al municipi de Calldetenes (Osona) i que l’any 2002 van publicar el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona i Salvador Rebés a Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO.
En les seves múltiples variants en català, la localitzem amb títols diversos: La mala muller, La dona perversa, La mort de la mala muller, L’adúltera, Don Francisco, L’esposa infidel... Nosaltres l’hem titulat L’amiga de Don Francisco que és el que van emprar Salvador Rebés i el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, si bé la nostra cantadora l’anomenava Don Francisco que és com es coneix la cançó a Riudaura.
Al mateix poble hi tenim localitzada una altra variant de la mateixa balada, cantada per la Dolors Planella i Berga (1920- 1993), la Lola del Molí nou, gràcies a un enregistrament realitzat per les seves netes Alícia i Dolors Mercader i Trias, de Sant Privat d’en Bas i que també podem trobar publicat a l’entorn web de l’arxiu audiovisual Càntut.
La variant que aquí ens ocupa, cantada per la Lurdes Rodeja i Plantalech (Riudaura,1944) està publicada a D’aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia (Curbet Edicions, 2006, pàg. 187,188).
