Tant me'n truquen, m'empenyen la porta, tant me'n truquen, no em deixa dormir;
si fora lo Don Francisco, prompte baixaria a obrir.
-Si sou altre caballero, deixeu-me calçar i vestir-.
-Senyora, soy Don Francisco, i el que vostè sol servir-.
Una mà en ‘gafa la llave, l'altra mà en ‘gafa el cantí; 1
i en sent a mitja escala, i el cantí se'ls va apagar.
-Valga'm el gloriós Sant Gil! -No s'espanti no, senyora.
I els racons d'aquesta casa, ja els (a) solia seguir-.
Ja el gafa mano per mano; l'acompanya al seu jardí,
ja l'assenten cadira d'or i tres coixins de sentí 2
Hores hi passaren, hores, Don Francisco res no dir.
-Doncs què li passa, Don Francisco, que no en digui res de nit?
Si és que està cansat del camí o si és que no es trobi bé-.
-No estic cansat del camí; lo que jo estic contemplant
de qui són aquests tres fills.
-De vostè, lo Don Francisco, el mitjà i el més petit,
i el més grandet de tots és del traïdor del marit,
que una bala de cinquanta bé el podria mig partir-.
-No ho digui tan alt, senyora, que ell ho podria sentir-.
-Ai, trista de mi, més trista, he parlat per jo morir.
Meu marit, abans no em matis, tres paraules deixa'm dir:
dones solteres i casades, preneu experiència de mi;
quan tingueu el marit fora, no baixeu mai soles a obrir,
que us pensareu que és el maco; serà el traïdor del (vostre) marit.
1 Candil (castellà): recipient o antiga làmpada fabricada de diferents materials per fer llum.
2 Setí: Teixit de seda, cotó, lli...,
És una cançó narrativa en forma de balada d’origen castellà estesa arreu de la Península Ibèrica, així com també a Xile, Mèxic... La balada original castellana (romance) la podem localitzar amb títols diversos com: Bernal francès, La adúltera o La amiga de Bernal Francès.
El protagonista -Bernal Francés-, sembla ser que va ser un personatge històric i la romàntica i tràgica història de la seva amant morta en mans del marit és coneguda més enllà de terres castellanes, si bé amb diferents noms del protagonista en funció de l’idioma que s’expressa la cançó: en castellà, Bernal Francés; en català, Don Francisco; en portuguès, Bernal Francez; i en piemontès o italià, Re Inardino.
En aquesta variant procedent de Riudaura la cançó es mostra majoritàriament estructurada en versos formats per dos hemistiquis heptasil·làbics, llevat del primer que és de nou síl·labes. L’origen castellà de la cançó s’intueix també per la quantitat de mots castellans que es barregen amb els catalans al llarg de tota la balada.
Pel que fa a la música, es tracta d’una melodia d’un àmbit de sexta i que hem transcrit majoritàriament en ritme binari compost.
Una de les variants més antigues d’aquesta balada és la que va recollir Mn. Cinto Verdaguer a Riudeperes, al municipi de Calldetenes (Osona) i que l’any 2002 van publicar el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona i Salvador Rebés a Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO.
En les seves múltiples variants en català, la localitzem amb títol diversos: La mala muller, La dona perversa, La mort de la mala muller, L’adúltera, Don Francisco, L’esposa infidel... Nosaltres hem optat pel títol de L’amiga de Don Francisco que és el que ens proposen Salvador Rebés i el Grup de Recerca Folklòrca d’Osona.
Al mateix poble de Riudaura hi trobem una altra variant de la mateixa balada, cantada per la Lurdes Rodeja (Riudaura,1944) que ja vam publicar a D’aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia (Curbet Edicions, 2006, pàg. 187,188).
La variant que aquí ens ocupa, interpretada per la Dolors Planella i Berga (1920- 1993), la Lola del Molí nou, és un enregistrament familiar en K7 (1983), realitzat per les seves netes Alícia i Dolors Mercader i Trias de Sant Privat d’en Bas, que ens van cedir a Cançons i tonades de la Garrotxa l’any 2019 i que també podem trobar publicat a l’arxiu audiovisual Càntut (núm.1285).
