Carrandella
Cançons i tonades de tradició oral a la Garrotxa
Tornar a la cerca

La sardana del mal temps

Intèrpret:
Alfons Faig i Renart, Fonso de Lliurona (1905-1996)
Població:
Bosc de Tosca - Les Preses
Any:
1993
Comarca:
La Garrotxa
Col·lector:
Josep Garcia i Miràngels
Tipus formal:
Sardana
Tipus/funció:
Acordió, Peça instrumental sense una destinació concreta i Sardana llarga
Temàtica o paraules clau:
Ballable, Mal temps, Metereologia i Sardana

Observacions

L’Alfons Faig i Renart (1905-1996) ha estat un dels músics de tradició oral, dits també sense solfa, més popular a la comarca de la Garrotxa al llarg del segle XX. Aquesta peça és una composició del propi acordionista. Es tracta d’una sardana llarga: La sardana del mal temps (24 x 80).

De fet, a partir d’aquesta sardana originalment per acordió, l’any 2012, el baríton menorquí Lluís Cintes i Mercadal (Maó, 1956) hi va escriure un text adaptat i la va titular La sardana de Lliurona. L’arranjament musical per a piano i quatre veus és de Joan Vilà i Miró (1951-2025), compositor i gran estudiós de la vida i la trajectòria del tenor Emili Vendrell (1893-1962).

L’Alfons Faig i Renart, conegut arreu com en Fonso de Lliurona, va néixer el dia 26 de juliol de 1905 a Cal Minaire, a Lliurona.

Lliurona és un nucli de l'Alta Garrotxa que antigament pertanyia a l'antic municipi fronterer de Bassegoda, si bé al 1969 va ser desagregat de la comarca de la Garrotxa per passat al terme municipal d’Albanyà, a la comarca de l’Alt Empordà.

El seu primer instrument musical va ser un flabiol de cinc forats que de petit va intercanviar per unes estampes al poble. Però el primer acordió li va arribar de jovenet; gràcies al seu pare que li va comprar un acordió diatònic de botons a Figueres. La seva primera actuació va ser als disset anys a la festa de Sant Llorenç de Sous de l’any 1922.

De fet, fins als anys quaranta en Fonso va tocar l’acordió diatònic de botons; però després es va passar a l’acordió cromàtic de teclat que va tocar fins els seus darrers dies.

Al llarg de la seva trajectòria va combinar les actuacions en solitari amb d’altres fent duet amb diversos músics de tradició oral de la zona com: en Lloret de Sadernes; en Jaumet i en Salvi, de Can Salvi d’Oix; en Pere Anfruns, Pere Fosas (acordió), l'Eugenio d'Olot (acordió), l'Enric de la Badosa (acordió); però sobretot amb en Peret Blanc de Beget (violí), amb qui van tocar plegats durant més de vint anys, especialment entre les dècades dels setanta i noranta del segle passat. En els darrers anys també va realitzat alguns duets amb en Lluís Perramon, Lluís del Butano, d’Olot (acordió), amb qui mantenia una bona amistat.

Aquest enregistrament de La sardana del mal temps, original del mateix Fonso,  es va portar a terme el dia 10 de desembre de 1993 (CTG-F.0215.1993) a casa de l’acordionista al veïnat de Bosc de Tosca de Les Preses. 

Referències

  • GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA DE LA GARROTXA. Fonso de Lliurona acordionista de l’Alta Garrotxa. Les Preses, 1997: Edicions del Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, pàg. 46 i 47.
  • CUFÍ, Joan; MOGAS, Anna, RENART, Martí / SALLÉS, Maria Rosa (coord.). «Albanyà». Personatges il·lustres de l'Alt Empordà. Fundación Abertis, 2009.
  • PLANAGUMÀ i NOGUÉ, Teresa. «Penúltimes notes de Beget». Revista Gra de Fajol. Núm. 2. Olot, 1980. Pàgines 29-35.
  • GARCIA, Josep; MASSIP, Albert. «Els darrers músics sense solfa de l’Alta Garrotxa». Girona: 2019. Revista de Girona, núm. 316, pàg. 34 - 37.
  • SOLER, Albert. «Músics sense solfa que duien alegria a pagès». Diari de Girona. Girona,  05.09.2021.
crossmenu