La sardana de l’avellana,
pica de peus i balla la gana.
La sardana de Ripoll,
mata la puça i deixa el poi.
Cançó - dansa infantil ballada en rotllana, amb les mans agafades tot caminant i cantant. Habitualment, quan es canta la darrera paraula (poll) els infants s’ajupen o es tiren a terra i tot seguit, es tornen a aixecar per tornar a iniciar-la. Pot ser habitual canviar de sentit de la rotllana cada vegada que s’inicia la cançó. I també podem trobar variants que, una vegada ajupits, els infants marquen la pulsació de la música amb els dos dits índexs picant suaument a terra, encarats també en rotllana.
En la referència bibliogràfica més antiga que hem pogut trobar -Francesc de Sales Maspons (1874)-, hi observem una petita variant textual que, fins avui, no hem localitzat a la nostra comarca:
La sardana de l’avellana,
pica de peus i balla de gana.
La sardana de Ripoll,
mata la lloca i deixa el poll.
També al recull XIMIC: Jocs tradicionals (1996), de Montserrat Busqué i M. Antònia Pujol, hi podem trobar la variant titulada La sardana de Ripoll, amb text i música similars:
La sardana de Ripoll,
mata la puça, mata la puça.
La sardana de Ripoll,
mata la puça i deixa el poll.
Tit, tit, tit, tit, tit, tit, tit!
A l’arxiu audiovisual Càntut hi localitzem diverses variants procedents de Banyoles, Girona, Figueres, Arbúcies i Cornellà de Terri, totes elles molt similars a la nostra.
En aquest cas es tracta d’una variant de Riudaura (CTG - F.0847. 2006) cantada el dia 10 de gener de l’any 2006, per la nena de cinc anys Berta Carrillo i Ventura (Riudaura, 2000) i que podem trobar publicada al recull D'aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura (Curbet Edicions, 2006, pàg. 66).
