A la ciutat de Lleida
si n’hi ha una presó,
de presos no n’hi falten,
petita bonica,
però els n’hi falta el baró.
Lireta, liró.
Si n’hi ha trenta-tres presos dictant-ne una cançó;
la filla se’ls escolta, de dalt del mirador.
Els presos se n’adonen i paren la cançó:
—Canteu, canteu-ne presos, canteu-ne la cançó.
—Com cantarem, senyora? Tenim molta tristor.
Demà n’és dissabte, i ens mataran a tots.
Demà n’és dissabte i ens mataran a tots.
—Demanaré al meu pare, que us deslliurin a tots.
—Ai, pare, lo meu pare, un do us vull demanar jo.
—Ai, filla Margarida, quin és aquest do?
—Ai, pare, lo meu pare, no em mateu l’aimador.
—Ai, filla Margarida, qui és el teu aimador?
—Ai, pare, lo meu pare, el més petit de tots.
—Ai, filla Margarida, això no pot ser, no.
Ai, filla Margarida, serà el primer de tots.
—Ai, pare, lo meu pare, vui morir jo i tot.
Ai, pare, lo meu pare vui morir jo i tot,
amb un lletrero1 que digui, ha mort per l’aimador.
1 «lletrero»: castellanisme.
Aquesta és una cançó narrativa, en forma de balada, d’inspiració medieval i de tema llegendari, molt popular a Catalunya i Balears. Tot i que la majoria situen la història a Lleida, d’altres ho fan a Tortosa. Les versions recollides a les Illes Balears la situen a Nàpols i les del País Valencià, a Tibi. Segons Aureli Capmany, també hi ha rastres de la cançó al nord d'Itàlia, també a Provença i a altres zones de França.
La nostra variant està formada per vint versos de dos hemistiquis, on als versos parells es repeteix un refrany intern («petita, bonica») i final («lireta, liró»).
Pel que fa a la música, ens trobem amb una melodia de tonalitat menor d’un àmbit d’octava. En la seva organització rítmica, es tracta d’un ritme binari compost on hi podem observar elements coincidents amb dos dels antics modes rítmics -o ritme modal- d’origen medieval: Mode I (Troqueu) i Mode VI (Tríbac).
A Cançons i tonades de la Garrotxa, el treball de recerca de músiques de tradició oral del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa (GRFG), localitzem altres variants a Les Preses i Olot .
Aquesta variant cantada per les germanes Rovira i Casademont està publicada a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 1, pàg. 44).
