La Pepa carbonera

Intèrpret:

Maria Julià i Solà (1930-2012) i Maria Galobardes i Canal (n.1935)

Població:

Riudaura

Any:

1995

Comarca:

La Garrotxa

Col·lector:

Josep Garcia i Miràngels

Tipus formal:

Cançó estròfica

Tipus/funció:

																Cançó d'entreteniment: humorística, burlesca. i 								
									Cançó estrofica sense una destinació concreta

Temàtica o paraules clau:

																Cançó de divertiment: humorística, burlesca.,								
														carbó,								
														Carbonera i 								
									Pepa
				
		

El poble que canta mai no mor · Sóc la Pepa (La Pepa carbonera)

La Maria Julià i Solà (1930-2012), de Can Pitança i la Maria Galobardes de Can Xiro (n.1937). Josep Maria Melció, Mel, 2006. Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Església Parroquial de Santa Maria de Riudaura (2006). Josep Maria Melció, Mel. Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Riudaura, any 2006. Josep Maria Melció, Mel. Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Maria Julià i Sola (1930-2012), la molinera de Can Pitansa de Riudaura. Josep Maria Melció, Mel. Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Soc la Pepa
carbonera del veïnat,
de la cara riallera
i el nas emmascarat.

La canalla
Pels carrers em van cridant:
-Carbonera, carbonera
que no t’has rentat!

Jo responc:
-Que sí senyors
que m’he rentat!
amb carbó d’alzina;
cara, mans m’he ben fregat.

I per polvos,
carregada m’he posat.
Ja veieu la carbonera
que bé s’ha rentat.

Si em toqués
la loteria de Nadal
no tindria la cara bruta,
ni duria davantal.

I aleshores,
en veure’m tan formal:
-Carbonera, carbonera
sí que t’has rentat!

Descarrega