La Pepa

Intèrpret:

Joan Bosch i Cros, Surracans (1912-2008)

Població:

Sant Privat d'en Bas - Beget

Any:

1992

Comarca:

La Garrotxa

Col·lector:

Josep Garcia i Miràngels

Tipus formal:

Cançó estròfica

Tipus/funció:

																Cançó de dansa,								
														Lleure i 								
									Sardana llarga
				
		

Temàtica o paraules clau:

																Amorosa,								
														Fugida,								
														Galanteig,								
														Pepa i 								
									Sardana
				
		

Autor de la música:

Josep Vicens, Xaxu (1870-1956)

Autor del text:

Desconegut

El poble que canta mai no mor · Cantarem una sardana (La Pepa)

Joan Bosch i Cros, Surracans (1912-2008) - Dana Carrillo (1992). Arxiu del GRFG.

Joan Bosch i Cros, Surracans (Beget, 1912 - Sant Privat d’en Bas, 2008). Dana Carrillo (1992). Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Joan Bosch i Cros, en Surracans i la seva esposa Nati Darre i Alabau. Dana Carrillo (1992). Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Molí de Surroca del veïnat de Salarsa, a Beget (Alta Garrotxa). Família Bosch Darré, 2004. Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Mas El Macià, on la família Bosch-Darré va viure abans d'arribar al Mas Surracans. Família Bosch Darré. Arxiu GRFG.

Mas Surracans de Sant Privat d’en Bas, a la Vall d’en Bas - Melció Teixidor (2004). Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Les cançons d'en Surracans (CCTP Marboleny, 2004) - Santi Plana (2025). Arxiu del GRFG.

En Surracans, als vint-i-dos anys, durant el servei militar a Inca, a l'Illa de Mallorca (1934). Fons familiar Bosch-Darré. Arxiu del GRFG.

En Surracans, l'any 2004 - Melció Teixidor. Arxiu del GRFG

Cantarem una sardana
plena de flors i de dolors
d’un galant i una galana
que van se’n fan s’ete(r)n amor,
s’ete(r)n amor.

I el seu galant li'n diu:
-Prepara la robeta
que al punt de mija nit
seré a la finestreta.

Ens n’anirem ben lluny, ben lluny,
d'aquestes terres;
passarem pel mig del bosc,
pel mig de la foscor.
I un galant i una galana
es fan s’etern amor.

-Adeu, adeu!-, li'n deia la Pepeta,
adeu, adeu son ramat de cabretes:
-Adeu, adeu, adeu germans de Déu!

-De què en plores, Pepa?
Li'n diu seu galant.
-Jo ploro dels meus pares
per quan ells (a) ho saberan
que n’hi buscaran la Pepa;
enlloc del món,
del món la trobaran.
‘lloc del món,
del món la trobaran.