Ai, mare aneu a missa
tot-turet-turí-turà
ai, mare aneu a missa que jo faré el dinar.
La mare, bona dona, a missa se’n va anar.
Quan va tornar de missa ja no la va trobar.
Pregunta a les veïnes si l’han vista passar.
-N’hem vista passar una al costat del capità-.
El pare agafa el burro i a Lleida se’n va anar.
Quan va ser al mig de es trob el capità.
-Capità, si sou bon home la filla m’heu de dar.
-Caterina, Caterineta el teu pare et ve a buscar.
-Digueu-li al meu pare que no hi vull1 pas anar;
que vull anar a la guerra al costat del capità.
1 Vull: Podeu escoltar que les cantadores pronuncien vui. El ieisme, si bé avui en certa regressió, és encara present a la parla garrotxina i altres zones del català oriental: Balears i Pitiüses i també les comarques nord-orientals i centrals de Catalunya, fins al nord de Barcelona.
Es tracta d’una cançó llarga narrativa en forma de balada que parla d’una noia decidida que vol fer de soldat. Deixa la seva vila per l’amor a un oficial de l’exèrcit i fer vida de militar. En algunes variants pot acabar que la noia torna a casa, però en d’altres la jove es queda al costat del capità.
Com vam escriure amb en Pep Vila a El Cançoner de Can Ventura: «el tema de la dona soldat, una feina exclusivament masculina, el trobem també present en altres literatures hispàniques. En aquella societat patriarcal una noia que es volia fer soldat no deixava de ser una proesa».
Aquesta variant de Riudaura, cantada per l’Ester Galobardes (Riudaura, 1970) i l’Olga Canal (Riudaura, 1973), està formada per versos de dos hemistiquis hexasíl·labs, on el primer hemistiqui repeteix dues vegades i entre les dues repeticions presenta un breu refrany o tornada interior sense significat: tot-turet-turí-turà.
Pel que fa a la música, melòdicament es mou en l’àmbit de sexta i està en tonalitat major. En l’aspecte rítmic, que hem transcrit en ritme binari compost (6/8), presenta inici amb anacrusi i final masculí. També observem certa isorítmia, amb la repetició reiterada del mateix esquema rítmic: la negra seguida de corxera, que ens recorda el Mode I (Troqueu), dels sis modes rítmics que esdevingueren els patrons de durada de notació en la música medieval.
Podem trobar múltiples títols amb aquest mateix argument: A la vila de Berga, Anneta Rustelleta, L’Anneta, Filla fugitiva amb un soldat... Francesc Pelagi Briz la titulava La filla perduda (1871) i Milà i Fontanals li va posar per nom La niña desenvuelta (1882). El 2002 va ser publicada a Cançons tradicionals catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (núm. 29), amb el títol de La filla retrobada. Segons el criteri de Salvador Rebés un títol normalitzat genèric seria L’Anneta es fa soldat, si bé en aquest cas hem optat per titular-la La noia es fa soldat, ja que la nostra protagonista no es diu Anneta, sinó Caterineta.
Com bé apunta Albert Massip (cantut.cat), «una de les variants d'aquesta cançó va repopularitzar-se als anys setanta del segle passat amb el nom de Ai mare, aneu a missa que va enregistrar el grup Ara va de bo (1971) i més tard Xesco Boix (1977)». Precisament a la web cantut.cat hi podem escoltar una l’altra variant riudaurenca cantada per la Maria Julià i Solà (1930-2012), en un enregistrament del 29 de febrer de 1970, realitzat pel banyolí Anton Prat i Daranas (1920-1995) a l'Hostal de Ca l'Enrica o Ca la Miquela de la Plaça del Gambeto de Riudaura.
Pel que fa a Cançons i tonades de la Garrotxa, localitzem diverses variants recollides a Sant Esteve d’en Bas, Les Preses, Olot, Oix, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols... Segurament es tracta –amb El bon caçador- d’una de les cançons narratives en forma de balada més cantades a la comarca de la Garrotxa en el darrer segle.
Les dues variants riudaurenques de la balada les podem trobar publicades a D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia (Curbet Edicions, 2006, pàg. 68 i 167).
