La noia es fa soldat

Es  tracta d’una cançó llarga narrativa en forma de balada que parla d’una noia decidida que vol fer de soldat. Deixa la seva vila per l’amor a un oficial de l’exèrcit i fer vida de militar. En algunes variants pot acabar que la noia torna a casa, però en d’altres la jove es queda al costat del capità.

Com vam escriure amb en Pep Vila a El Cançoner de Can Ventura: «el tema de la dona soldat, una feina exclusivament masculina, el trobem també present en altres literatures hispàniques. En aquella societat patriarcal una noia que es volia fer soldat no deixava de ser una proesa».

Aquesta variant incompleta de Riudaura, cantada per la Maria Julià i Solà (1930-2012), de Can Pitansa, està formada majoritàriament per versos de dos hemistiquis hexasíl·labs, amb  la particularitat dels dos versos introductoris, a la manera d’exordi, que no pertanyen pròpiament a l'argument la balada:

Girona i Barcelona, / Manresa i Puigcerdà, // Sant Privat i La Pinya, /  Joanetes i a Vidrà.

Observem una melodia de gran senzillesa que es repeteix a cada hemistiqui del vers, en un moviment bàsicament per graus conjunts i en un àmbit de quinta, que ens recorda el Mode de Re (Protus, Autèntic) dels modes gregorians. En l’aspecte rítmic, presenta inici amb anacrusi i final masculí i l’hem transcrit en ritme binari simple (2/4), si bé la cantadora en fa una interpretació bastant lliure, molt subjecte a les característiques del text i en moments determinats recorda una mena de salmòdia.

A la web cantut.cat (núm.113) trobem la mateixa Maria Julià interpretant la mateixa balada, en un enregistrament realitzat per Anton Prat i Daranas (1920-1995), de Banyoles, el 29 de febrer de 1970, a l’Hostal de Ca l’Enric o Ca la Miquela de Riudaura; en aquest cas amb un text més complet.

Podem trobar múltiples títols amb aquest mateix argument: A la vila de Berga, Anneta Rustelleta, L’Anneta, Filla fugitiva amb un soldat... Francesc Pelagi Briz la titulava La filla perduda (1871) i Milà i Fontanals li va posar per nom La niña desenvuelta (1882). El 2002 va ser publicada a Cançons tradicionals catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (núm. 29), amb el títol de La filla retrobada. Segons el criteri de Salvador Rebés un títol normalitzat genèric seria L’Anneta es fa soldat, si bé en aquest cas hem optat per titular-la La noia es fa soldat, ja que en algunes variants la nostra protagonista és anomenada amb un altre nom.

Com bé apunta Albert Massip (cantut.cat), «una de les variants d'aquesta cançó va repopularitzar-se als anys setanta del segle passat amb el nom de Ai mare, aneu a missa que va enregistrar el grup Ara va de bo (1971) i més tard Xesco Boix (1977)».

Pel que fa a Cançons i tonades de la Garrotxa, localitzem diverses variants recollides a Sant Esteve d’en Bas, Les Preses, Olot, Oix, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols... Segurament es tracta –amb El bon caçador- d’una de les cançons narratives en forma de balada més cantades a la comarca de la Garrotxa en el darrer segle.

Aquesta mateixa variant riudaurenca la podem trobar publicada a D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia (Curbet Edicions, 2006, pàg. 167). Al mateix poble de Riudaura localitzem una altra variant de la mateixa balada, cantada per l’Esther Galobardes i l’Olga Canal, també publicada a la mateixa monografia (pàg. 68 i 69).