I una cançó vui cantar, no hi ha molt que s’ha dictada;
d’una minyona que hi ha que a Ridaura s’és criada.
Filla n’és de bona gent, de bon pare i bona mare.
Quan ella se n’ha fet gran i a servir se n’és anada.
S’ha llogada amb un pagès d’aquí dalt de Coll de Maia1
i al cap d’un temps que hi ha set pretensosos no li’n falten.
Si en festeja tres fadrins de la primera volada;
la un si se’n diu Joan, l’atre s’anomena Jaume ;
l’atre se’n diu Francisquet que és que més li agrada.
Diumenge més propvinent els tres es troben a Maia:
-Te’n vos venir Francisquet a pujar-ne la pujada,
a la torre de Montgruny2 n’hi ha una ombra regalada.
Se’n posen a conversar, les converses en són llargues,
tot conversant, conversant ja en veuen venir dos d’altres.
-Ara jo me’n tinc d’anar Que em faries dur la barra.
-No te’n vagis Francisquet, la’n farem portar en els altres.
Mentres n’estant conversant dotze hores toquen a Maia:
-I ara jo me’n tinc d’anar, me’n tinc d’anar a parar taula.
Diumenge més propvinent sigueu tots a missa a Maia.
Diumenge més propvinent s’és ‘monestada amb un altre.
La cançó qui treta l’ha, la cançó qui l’ha dictada,
l’han dictada tres fadrins de la primera volada.
I els que han dictat la cançó hi tenen part interessada.
1Malla (Osona)
2Montgrony, a Gombrèn (El Ripollès)
