La Mare de Déu
quan era xiqueta
anava a costura
a apendre1de lletra.
Anant-hi passava
per un caminal,
tot sembrat de roses
i de lliris blaus.
Si les papallones
la’n veien passar,2
fent-li de corona
voltaven son cant.
Tot això que us conto,
tot això és amor.
La Mare de Déu
quan era xiqueta
anava a costura
a apendre de lletra.
I amb els ulls plorosos,
un cop ha sopat
fa un petó als seus pares
i a dormir se’n va.
La vetllen els àngels,
l’enyoren les flors,
brillen les estrelles
amb el sol repòs3.
1 El DCVB admet les formes verbals: «aprendre» o «apendre».
2 «la’n veien passar»: “Les combinacions dels pronoms el, la, els i les amb [...] el pronom ‘en’ són: l’en, la’n, els en i les en. (Ex.: l’en trec, la’n trauria, etc.)” (Fabra, Gramàtica catalana, 1957, pàg. 73).
3 «sol repòs»: quan ha cessat la seva activitat.
Procedent de la nadala tradicional catalana La Mare de Déu que és de les més populars arreu de Catalunya. Una cançó que ja ve recollida en el Romancerillo catalán (1882) de Milà i Fontanals. A més de cançó religiosa de Nadal, ha esdevingut també una popular cançó de bressol.
La que aquí ens ocupa, però, no és una variant estricta de la cançó tradicional, sinó que prové d’una composició del mestre Antoni Nicolau (1858-1933) —inspirada en la mateixa cançó tradicional—, a partir d’un poema d’Adrià Gual (1872-1943) —poeta, dramaturg, director i escenògraf—. L’obra figura en el recull d’obres catalanes Incens i Farigola.
La fesomia musical d'aquesta variant presenta, d’entrada, la melodia tradicional com a primer i principal tema musical de la cançó: tonalitat menor; àmbit de sexta i organització rítmica en ritme ternari simple, amb inici amb anacrusi i final femení (VII-I). Si bé en el conjunt de la peça d’Antoni Nicolau, hi observem barreja de ritmes ternari i binari simples. I pel que fa a la melodia -com a la cançó tradicional-, està també en tonalitat menor, si bé en un àmbit més extens de novena.
Aquesta variant santfeliuenca cantada per les germanes Rovira i Casademont, es va publicar a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 17, pàg. 144).
