Cuando yo era hermana de la Caridad
visité un enfermo, grave, militar,
y una noche solos, solitos los dos,
él me pide un beso y un beso por Dios,
él me pide un beso y un beso por Dios.
-Dámelo hermanita, yo me curaré,
dámelo hermanita, yo me libraré-.
Y el me lo pedía con tan gran fervor
que no pude más decirle que no.
Cuando estuvo bueno yo ya le rogué
que no diga a nadie que yo le besé
y que tenga suerte y felicidad
y que sea siempre un buen militar.
Y al cabo de un año tuve carta de él,
pronto aquella carta, pronto la rompí,
pronto aquella carta, pronto la rompí
porque él me decía: -Tu eres para mi-.
Y una mañanita haciendo oración
toca la campana del recibidor:
-Levántate hermana, levántate ahí
que a las tres en punto vengo yo por ti-.
Ya tienes la casa muy bien amueblá
con un buen servicio y un buen militar.
Y hermanita mía bien podrás pensar
cuánto vale un beso por la caridad-.
Cançó narrativa en forma de balada, d’origen castellà (romance) que hem localitzat amb títols com: La hermana de la Caridad, La enfermera y el militar o La enfermera .
L’argument tracta d’una monja infermera de la Caritat que atén a un soldat greument ferit. Aquest li demana que li faci un petó i la monja hi accedeix amb l’única condició que no ho expliqui a ningú. Al cap d’un temps la religiosa rep una carta del militar, però ella no en vol saber res. Més tard el militar es presenta un dia al convent per casar-se amb la monja.
El text està estructurat en versos de dos hemistiquis hexasil·làbics i pentasil·làbics respectivament, d’acord amb el recompte de síl·labes en llengua castellana.
Pel que fa a la música, està en tonalitat Major i la melodia es mou en un àmbit de setena. Rítmicament l'hem transcrit en binari simple. Curiosament en totes variants localitzades es repeteix pràcticament el mateix patró musical amb petites variacions. Cada quatre versos es produeix una repetició del vers a la manera de refrany o tornada.
A la web Corpus de Literatura Oral de la Universitat de Jaén localitzem cinc variants d’aques mateix romance provinents de Sevilla, Jaén i Ciudad Real, totes elles amb el títol de La enfermera y el militar.
En el mateix poble de Riudaura localitzem també una altra variant cantada per la Miquela Julià (Riudaura, 1934-2025) també amb el mateix patró musical.
Aquesta variant que la Lurdes Rodeja i Plantalech (Riudaura,1944) va aprendre del repertori de la seva mare, la Rita Plantalech i Colomer, està publicada a D’aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia (Curbet Edicions, 2006, pàg. 193 i 194).
