Carrandella
Cançons i tonades de tradició oral a la Garrotxa
Tornar a la cerca

Delgadina / Amor incestuós

Intèrpret:
Maria Julià i Solà (1930-2012) i Miquela Julià i Solà (1934-2025)
Població:
Riudaura
Any:
1998
Comarca:
La Garrotxa
Col·lector:
Josep Garcia i Miràngels
Tipus formal:
Cançó llarga - narrativa: balada
Tipus/funció:
Cançó llarga narrativa sense una destinació concreta
Temàtica o paraules clau:
Amorosa i Incest

Un rey tenía tres hijas,        todas tres eran muy guapas;
la una sabía coser,        la otra tocar la guitarra
y la más pequeñina        Delgadina se llamaba.

Un día estaban comiendo,        su padre la remiraba:
-Padre, si es usted mi padre,        porque me mira la cara.
-Como no he puedo mirarte        si has de ser mi enamorada?
-Eso no lo quiere Dios,        ni tampoco la Virgen Santa;
si fuera esposa de usted;        sería madrasta de mis hermanas.

download
Descarrega

Observacions

Es tracta d’una variant incompleta del romance castellà conegut amb títols com: Delgadina o Amor incestuoso, i que la cantadora Miquela Julià i Solà (1934-2025) va aprendre del repertori de la seva mare, l’Enrica Solà. L’argument tracta l’incest; la relació amorosa d’un rei amb la seva filla, amb final tràgic.

Per Antonio Lorenzo Vélez a Delgadina. Un ejemplo de interacción Romance-cuento: «El rey-padre representa el concepto patriarcal del poder y de la autoridad. En el romance de Delgadina, la hija-héroe no atenta contra el poder y la autoridad del padre, sino que aparece como víctima de la injusticia y sólo mediante la intervención divina de la Virgen o de los ángeles puede resolver satisfactoriamente el requerimiento amoroso: su muerte como solución al conflicto. Algunos autores han querido ver en la historia de Delgadina un prototipo de mártir semejante a las hagiografías de los santos y por tanto a la mitificación de su martirio. En la mayoría de las versiones del romance de Delgadina, ésta aparece como un "actante-objeto"(…). Es decir, como simple opositora pasiva ante los deseos de su padre».

Pel que fa a la música, aquesta variant presenta una melodia que compren un àmbit melòdic d’octava i majoritàriament es mou per graus conjunts. En l’aspecte rítmic, la nostra transcripció l’hem realitzat en alternances ritmes binari i ternari simple, amb predomini del primer.

En el mateix poble de Riudaura hi trobem una altra variant molt més completa pel que fa al text, cantada per la Lurdes Rodeja (Riudaura, 1944), de Ca la Rita, amb idèntic patró musical i que podem trobar publicada a D’aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia (Curbet Edicions, 2006, pàg. 160-162).

 

Referències

  • Milà i Fontanals, Manuel. Romancerillo catalan. Canciones tradicionales. Barcelona, 1882: Alta Fulla Reprints, 1999, -2ª Edició: Llibreria d’Àlvar Verdaguer, 1882-, pàgs.31-34
  • Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Fundació Rabell i Civils Vda. Romaguera, Materials, Volum II (pàg. 153) i Volum III (pàg. 352). Barcelona, 1928 i 1929.
  • Ferré, Gabriel - Rebés Salvador - Ruiz, Isabel. Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant. Barcelona: Editorial Alta Fulla, 1988, pàg. 60-64.
  • Palomar, Salvador - Rebés, Salvador. Rasquera, cançons de la tradició oral. Reus: Carrutxa,1990, pàg. 54-55.
  • Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Grup de Recerca Folklòrica d’Osona. Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona. Barcelona: CPCPTC, Sèrie 1, Volum 2, pàg.50.
  • Lorenzo Vélez, Antonio. Delgadina. Un ejemplo de interacción Romance-cuento. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.                                                           https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/delgadina-un-ejemplo-de-interaccion-romance-cuento/html/

 

 

crossmenu