Cuando yo era hermana de la Caridad
visité un enfermo, grave, militar,
y una noche solos, solito(s) los dos,
y él me pido un beso y un beso por Dios,
y él me pido un beso y un beso por Dios.
Él me lo pedía con un gran favor;
yo no pudo menos que dirle que no.
Cuando estuvo bueno yo ya le digé
que no digue a nadia que yo le besé.
Y una mañanita haciendo oración
oye la campana del recibidor:
-Lavántate hermana, levántate
que a las doce en punto yo por ti vendré-.
Ya tienes la casa muy bien arreglá
y todo el servicio de un buen militar.
Hermanita mía ben podrás pensar:
lo que vale un beso por la caridad.
Cançó narrativa en forma de balada, d’origen castellà (romance) que hem localitzat amb títols com: La hermana de la Caridad, La enfermera y el militar o La enfermera .
L’argument tracta d’una monja infermera de la Caritat que atén a un soldat greument ferit. Aquest li demana que li faci un petó i la monja hi accedeix amb l’única condició que no ho expliqui a ningú. Al cap d’un temps la religiosa rep una carta del militar, però ella no en vol saber res. Més tard el militar es presenta un dia al convent per casar-se amb la monja.
El text està estructurat en versos de dos hemistiquis hexasil·làbics i pentasil·làbics respectivament, d’acord amb el recompte de síl·labes en llengua castellana.
Pel que fa a la música, està en tonalitat Major i la melodia es mou en un àmbit de setena. Rítmicament l'hem transcrit en binari simple. Curiosament en totes variants localitzades es repeteix pràcticament el mateix patró musical amb petites variants. Cada quatre versos es produeix una repetició del vers a la manera de refrany o tornada.
A la web Corpus de Literatura Oral de la Universitat de Jaén hi localitzem cinc variants d’aquest romance provinents de Sevilla, Jaén i Ciudad Real, totes elles amb el títol de La enfermera y el militar.
En el mateix poble de Riudaura en localitzem també una altra variant cantada per la Lurdes Rodeja (Riudaura, 1944) també amb el mateix patró musical que podem trobar publicada a D’aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia (Curbet Edicions, 2006, pàg. 193 i 194).
Aquesta variant cantada per les germanes Miquela Julià i Maria Julià (CTG-F.0567.1998) la van aprendre del repertori de la seva mare, l’Enrica Solà.
