La noia es fa soldat

La cançó tracta d’una noia decidida que es feia passar per home per anar a fer de soldat per l’amor a un oficial de l’exèrcit i fer vida de militar. En versions més llargues, generalment, la cançó pot acabar que la noia torna a casa, però en d’altres la jove es queda al costat del capità.

Com explicàvem amb en Pep Vila a El Cançoner de Can Ventura: «el tema de la dona soldat, una feina exclusivament masculina, el trobem també present en altres literatures hispàniques. En aquella societat patriarcal una noia que es volia fer soldat no deixava de ser una proesa».

En aquesta variant abreujada de Can Ventura, la cançó està formada per versos compostos per dos hemistiquis hexasíl·labs i el vers parell es canta dues vegades més, a la manera de refrany o tornada.

Pel el que fa a la música, en tonalitat major i amb final al cinquè grau (V), l’hem transcrita en compàs de 6/8 i presenta una certa isorítmia, amb la repetició de manera reiterada d’un mateix esquema rítmic: la negra seguida de corxera, que ens recorda el Mode I (Troqueu) d'acord amb els sis modes rítmics que esdevingueren els patrons de durada de notació de la música medieval.

Podem trobar múltiples títols amb aquest mateix argument: A la vila de Berga, Anneta Rustelleta, L’Anneta, Filla fugitiva amb un soldat... Francesc Pelagi Briz la titulava La filla perduda (1871) i Milà i Fontanals li va posar per nom La niña desenvuelta (1882). El 2002 va ser publicada a Cançons tradicionals catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (núm. 29), amb el títol de La filla retrobada. Per Salvador Rebés un títol normalitzat genèric seria L’Anneta es fa soldat, si bé en aquest cas hem optat per titular-la La noia es fa soldat, ja que la nostra protagonista no sempre apareix amb aquest nom. 

Com bé apunta Albert Massip (cantut.cat), «una de les variants d'aquesta cançó va repopularitzar-se als anys 70 amb el nom de Ai mare, aneu a missa que va enregistrar el grup Ara va de bo (1971) i més tard Xesco Boix (1977)».

Pel que fa a Cançons i tonades de la Garrotxa, hi localitzem diverses variants recollides a Sant Esteve d’en Bas, Les Preses, Olot, Oix, Les Planes d’Hostoles, Riudaura... Segurament es tracta –juntament amb El caçador i la pastora- d’una de les cançons narratives en forma de balada més cantades a la comarca de la Garrotxa en el darrer segle.

Aquesta mateixa variant de les germanes Rovira i Casademont està publicada a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 7, pàg. 88).