Una mare i una filla dalt del balcó s’estan,
la filla en broda seda i la mare en broda estam.
Mentres que l’en brodava passa el seu galant,
la filla es posa a riure, la mare sospirant.
-De què en sospireu mare, de què en sospireu tant?
-Filla, la meva filla, ai que t’enganyaran!
La filla es posa mala, entremig d’aquell temps,
metges la’n van a veure, metges i altra gent.
També hi va la seu mare con no hi ha altre remei.
-Filla, la meva filla, quin mal serà aquet teu?
-Mare, la meva mare, em penso que ja el sabeu.
Vós me n’heu dat metzines que em cremen el cor meu.
Set castells tinc a França, em penso que tots són meus.
En deixo tres en els pobres i quatre als germans meus.
-Filla, la meva filla, i a mi que em deixareu?
-Mare, la meva mare us deixo(c) el marit meu.
Es tracta d’una cançó composta o mixta; o sigui, formada per dues balades diferents. Si bé a l’inici és la narració de La filla ebarassada o La filla enganyada, a partir del setè vers entrem ja en l’argument narratiu de El testament d’Amèlia. Aquesta variant de Riudaura consta de setze versos de dos hemistiquis hexasil·làbics.
A la primera part, tracta del motiu de l’engany. Mentre broden, la mare alliçona la filla que els joves que la festegen van amb males intencions i la filla reconeix que ha estat seduïda. En altres variants s’explicita el motiu de l’engany: «—No m’enganyaran, mare, / que enganyadeta m’han. // Quan passin els nous mesos / ja tindrem un infant». Finalment la filla queda embarassada.
Com ja vam escriure amb en Pep Vila a El Cançoner de Can Ventura, «la tradició no documentada, que ha arribat fins els nostres dies, suggereix que els protagonistes de la segona part de la balada —El testament d’Amèlia, anònima, mil·lenària— serien la tercera filla de Ramon III Berenguer i Dolça de Provença. Amèlia explica que es troba a punt de morir i que desitja fer testament. Vol deixar tots els seus béns als pobres. Es troba malalta de malenconia perquè és coneixedora dels amors del seu cònjuge i la seva mare. La descoberta del fet hauria agreujat el seu estat de salut. Altres variants recullen el fet que va morir enverinada en saber-se els fets».
Pel que fa als aspectes musicals d’aquesta variant, ens trobem amb una melodia en tonalitat Major d'un àmbit de sexta. Pel que fa a l’organització rítmica, l'hem transcrit en un ritme binari simple.
Entre els materials recollits pel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa a Cançons i tonades de la Garrotxa (CTG), també la localitzem a Sant Feliu de Pallerols, Sant Privat d’en Bas, Vallfogona de Ripollès, Beget i Les Planes d’Hostoles.
La variant santfeliuenca, cantada per les germanes Rovira i Casademont es va publicar a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 5, pàg. 74). I pel que fa a aquesta variant procedent de Riudaura cantada per la Maria Julià i Solà (1930-2012) està publicada a D'aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura (Curbet Edicions, 2006, pàg.183-184)
La filla embarassada
El testament d’Amèlia
La filla embarassada + El testament d’Amèlia
