( Si ) n’eren mare i filla, dalt del balcó s’estan,
la filla en broda seda, la mare broda estam.
Ai, Pepa dormidora, per què dormies tant?
Tu t’hi has adormideta, ‘ne’ls braços del galant.
Mentre que l’en brodaven ne passen tres galants,
ja saluden la filla i la mare ja no tant.
La filla es posa a riure i la mare ja plorant:
-De què en sospireu, mare, de què en sospireu tant?
-Lo que en sospiro filla, penso t’hi enganyaran.
-No m’hi enganyaran mare, ja enganyadeta m’han.
I al cap de los nou mesos ne tindrem un infant;
l’en donarem a dida, el farem criar set anys.
Set i set fan catorze, l’infant ja en serà gran,
el farem anar a la guerra i a servir al Rei vuit anys.
I el Rei dirà a la Reina: -De qui és aquest infant?
-N’és de Donya Maria i també de Don Joan.
Ai, Pepa dormidora, per què dormies tant?
Tu t’hi has adormideta, ( i ) als braços del galant.
