A la voreta del mar
n’hi ha una donzella,
n’hi ha una donzella
que en brodava un mocador,
n’és per la reina,
n’és per la reina.
Quan ne fou a mig brodat n’hi en manca seda,
Gira els ulls envers la mar; vegé una vela,
Ne veu venir un mariner que una nau mena:
—Mariner, bon mariner, que en porteu seda?
—Quina seda voleu vós, blanca o vermella?
—Vermelleta la vull jo, que en brodo d’ella.
—Pugeu a dalt de la nau, triareu d’ella.
—Ai, no, no hi puc pujar, no tinc moneda.
—No quedeu per diners, no, gentil donzella.
No quedeu per diners, no; prou fio d’ella.—
Ella puja dalt la nau, tria la seda.
Mentres va mercadejant, la nau pren vela.
Mariner es posa a cantar cançons novelles.
I amb el cant del mariner s’ha adormit ella.
Quan ella s’ha despertat ja no veu terra:
—Mariner, bon mariner, torneu-me en terra.
Que les ones de la mar me donen pena.
Mariner, bon mariner, torneu-me en terra.
—Això si que no ho faré, que heu de ser meva.
Set anys fa que vaig pel mar en busca d’ella.
—De tres germanes que som, soc la més bella.
L’una és casada amb un duc, l’altra és princesa.
L’una és casada amb un duc, l’altra és princesa;
i jo, pobreta de mi, soc marinera.
—No en sou marinera, no, que en sereu reina,
que jo soc el fill del rei de Inglaterra.
És una de les balades més conegudes. De temàtica amorosa, està plantejada com un diàleg entre una donzella i un mariner. Ella broda un mocador de seda a la vora de la mar i de sobte se’n queda sense. És llavors quan arriba un vaixell i un mariner li ofereix de pujar-hi per escollir la seda que més li agradi. La donzella puja i queda adormida amb les cançons del mariner. Quan es desperta prega que la deixi a terra, però ell s'hi nega. La donzella explica que les seves germanes són més afortunades que ella, i ell li diu que no es preocupi de res perquè ell és el rei d’Anglaterra i ella serà la seva reina.
Les variants més antigues que hem localitzat són les recollides per Francesc Pelagi Briz —Cançons de la terra I, 1866— i Manuel Milà i Fontanals —Observaciones sobre la poesia popular, 1853—.
En aquesta variant de Can ventura, la cançó consta de vint-i-vuit versos de dos hemistiquis, amb repetició al segon hemistiqui de cada vers. Pel que fa a la música, es tracta d’una melodia organitzada en tonalitat major que es mou en un àmbit d'octava i amb presència de Just sil·làbic (Giusto sillábico).
La podem escoltar a l’històric àlbum discogràfic (LP) de Rafael Subirachs Bac de Roda (Edigsa, 1977), reeditat el 2004 en format CD. També la versió d’Isidor Marí, A sa voreta del mar, a l’àlbum recopilatori del Tradicionàrius, 2007.
En els treballs de camp del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa trobem altres variants al veïnat de Bosc de Tosca de Les Preses; Sant Privat d’en Bas; Les Planes d’Hostoles; Sant Pau de Segúries, al Ripollès; Joanetes; Les Preses i Olot.
Aquesta mateix variant de les germanes Rovira Casademont de Can Ventura de Sant Feliu de Pallerols està publicada a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 3, pàg. 60).
