—Dónde va usted caballero, dónde va tan dematí?
—Vaig a veure mi senyora, fa molt temps que no l’he vist.
Viure, viure el caballero.
Viure, viure i no morir.
—La seva senyora és morta, jo la’n vaig veure morir
i el dia que l’enterraren, la missa li vaig oir.
El dia que l’enterraren, la missa li vaig oir.
I a tothom daven candeles, a tothom menos a mi.
Un home que feia set anys que era absent, pregunta per la seva dona perquè feia temps que no l’havia vist. Un peregrí li explica que és morta.
També és coneguda com a L’esposa difunta. A El Cançoner del Calic surt consignada amb el títol Dónde vas tu, Caballero? I a El cançoner de Pineda (1931), de Sara Llorens, apareix amb el títol: Quin viure és el morir? Com explica Pep Vila «és un poema originari del cançoner castellà, escrit en versos heptasíl·labs, que s’introduí en la nostra lírica». Aquesta variant incompleta presenta paraules i versos en català i castellà.
La música, d'àmbit melòdic d’octava, està en tonalitat menor i l’hem transcrit rítmicament en alternança de compassos ternaris i quaternaris.
Al mateix poble de Sant Feliu de Pallerols, localitzem una variant més completa recollida per Joaquim Sans i Quintana, l'any 1915, que no presenta refrany, si bé inclou aquests versos finals: Quatre dames la portaven, / i altres quatre per servir. // Quatre-cents ciris cremaven: / tot ho feien relluir. // Amb la punta de l'espasa / la tomba li vaig obrir: // —Me'n diríeu, missenyora, / què cosa és el morir? // —El morir és una cosa; / no es pot explicar, ni dir. // Torna-te'n, ai, lo caballero; / jo me'n vaig al Paradís.
En els treballs de camp del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa (GRFG), Cançons i tonades de la Garrotxa, n’hem enregistrat també una variant a Olot.
Aquesta variant cantada per les germanes Rovira i Casademont es va publicar a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 11, pàg. 112).
