Ai, calàndria1 no en cantis tant,
que a ne mi me’n dones pena.
Ai, calàndria no en cantis tant,
que a ne mi me’n dones pena.
Si me’n tens el cor robat
i l’enteniment lligat
amb fortes cadenes:
ai, trist de mi, passo les penes.
Quan la seva mare ho va saber,
el festeig que ells dos tenien;
quan la seva mare ho va saber,
el festeig que ells dos tenien,
si la fa tancar en presó,
on no veu sol ni claror,
ni la seva cara:
ai, trist de mi, jo en soc la causa.
1Ocell de la família dels alàudids. «Cantar com una calàndria» és «cantar molt i amb entonació agradable» (DCVB).
Aquest fragment de cançó és una mena de cant nostàlgic de dos enamorats. En la seva variant més completa, una mare fa empresonar la seva filla perquè no vol que es casi i el noi se’n sent culpable. Aquesta variant consta de dues estrofes de versos de set i vuit síl·labes.
Pel que fa a la música, en l’aspecte rítmic presenta una combinació de ritmes binari i ternari simples, amb clar predomini del primer. La melodia, en tonalitat Major, té en un àmbit de novena i acaba al tercer grau amb un final femení.
Localitzem una altra variant de La calàndria en el Cançoner de Sant Feliu de Pallerols de Joaquim Sans i Quintana, (Arxiu OCPC) amb una segona i quarta estrofa que completarien la nostra variant enregistrada al mateix poble l’any 1995.
Aquesta seria la segona estrofa: Un dia estàvem conversant, / en a la soca d’un arbre; / un dia estàvem conversant, / en a la soca d’un arbre. / Asseguts en un xiprer, / asseguts en un xiprer / que d’amor parlava: / tot el meu cor se n’alegrava.
I aquesta, la final: Quan va sortir de la presó, / a la seu mare prou li deia; / quan va sortir de la presó, / a la seu mare prou li deia: / —Ai, mare no en traureu re. / No us dongueu tan de quefer, / ni tanta pena: / que jo no vull altre galant, / sinó el que ara festejo.
A l’àlbum musical Les Planes, 1922: cançons de boca a orella (2007) -promogut per Joan Arnau-, en el CD núm. 1, hi podem escoltar la cançó Calàndria, cantada per Ester Reverter, amb l’acompanyament de Ferran Martínez a l’acordió, i de Jaume Arnella a la guitarra.
A Cançons i tonades de la Garrotxa trobem una altra variant de La calàndria a Oix. Es tracta d’un enregistrament d’Andrés Barrera González -Doctor en Ciències Polítiques i Sociologia (Antropologia Social) per la Universidad Complutense de Madrid- de l’any 1980, que ens va cedir Teresa Planagumà (1958-2004) l’any 1995. La canta el violinista Jaume Pujol (1899-1982), en Jaumet de Can Salvi. Aquest mateix fonograma el podem sentir també a càntut.cat (núm. 208).
Aquesta variant cantada per les germanes Rovira i Casademont es va publicar a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 30, pàg. 200).
