Porto la cara molt neta
amb colònia de l’aixeta;
porto curtes les fandilles1
però les pantorrilles no en vull ensenyar.
La meu mare, de petita,
me’n va ensenyar a ser-ne clara;
i el meu pare sempre em renya,
quan em deia:
-Ai, Dolors, Dolors, Dolors!
Jo no soc xerraire,
ni en soc xafardera;
jo no enraono gaire,
ni en soc embustera.
I a tots, cara a cara,
vos dic la 'vritat2
que soc catalana
pels quatre costats.
Ja ho saps!
1Faldilla. Segons el El parlar de la Garrotxa (pàg.XXX); “La característica garrotxina del mot és la pronuncia fandilla amb -n- que segons el DECat trobem en tant en català oriental com occidental”.
2Veritat.
Es tracta d'una variant incompleta del cuplet La Baldirona. El text original és de Manuel Sugrañes i Albert (1891 - 1943), empresari teatral del Paral·lel barceloní als anys vint i autor de textos d’altres cuplets catalans com La dona de tothom (1922) o Filomena (1923); a més del text de la coneguda cançó La Mare (1923), difosa especialment pel cantant Dyango, així com per la majoria de cobles-orquestres del país en els seus concerts de Festa Major.
Pel que fa a la música, és original del pianista i compositor Joan Costa i Casals (1882-1942); autor de la música d’un gran nombre de cuplets, a partir de textos de diversos autors: Enrique Nieto, Fidel Prado, Delfí Villán i del mateix Manuel Sugrañes. Signà algunes peces amb el pseudònim Requena.
Els precedents del cuplet en català els trobem en el cançoner del setmanari Poti-Poti (1906) o en les diverses sèries de Papitu (1913-1919), bàsicament amb textos a partir de músiques ja existents de cançons de l’època —el que anys més tard farien La Trinca o el mateix Polònia de TV3—. Però el que es considera el primer cuplet català és La font del Xirineu (1917), amb text de Rossend Llurba (1887-1954) i música de Joan Suñé i Masià (1866-1947). El cuplet català va formar part de la cultura popular urbana, que tenia com a epicentre el Paral·lel barceloní, encara que potser de manera efímera, però molt intensa. Xavier Albertí ho sintetitza afirmant que «el cuplet català neix el 1917 i mor el 1925, quan mor Joan Misterio i Pilar Alonso es retira».
A la web cantut.cat hi podem trobar varis enregistraments de La Baldirona, una de les quals interpretada per la cantadora procedent de Montagut, Palmira Cos i Bosch (Montagut, 1931 - Manresa, 1922), en un enregistrament realitzat per la seva filla Dolors Cabot i Cos a Manresa, l’any 2013.
Al mateix arxiu audiovisual cantut.cat en destaquem l’enregistrament núm.274, realitzat per Ramon Manent i Lurdes Boix (2008) i que també podem trobar a l’àlbum Cançons tradicionals catalanes a l'Escala (CD), editat pel Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. La intèrpret és la Maria Teresa Pellicer i Lleonart (1928-2020) de l’Escala (Alt Empordà).
Finalment, al Canal youtube hi podem veure i escoltar una interpretació de l’actor Pep Cruz a l’Homenatge al Paral·lel i als seus cuplets, al Barcelona Aixeca el Teló de l'any 2010.
Aquesta variant abreujada procedent de Riudaura, està interpretada per la Lurdes Rodeja i Plantalech (Riudaura,1944) i la va aprendre del repertori de la seva mare, la Rita Plantalech.
