Jeroni, si vols casar-te

Intèrpret:

Maria Julià i Solà (1930-2012)

Població:

Riudaura

Any:

1995

Comarca:

La Garrotxa

Col·lector:

Josep Garcia i Miràngels

Tipus formal:

Cançó estròfica

Tipus/funció:

																Amorosa,								
														Cançó d’entreteniment,								
														Cançó estrofica sense una destinació concreta i 								
									Lleure
				
		

Temàtica o paraules clau:

																Amorosa,								
														Casament,								
														Galanteig i 								
									Jeroni
				
		

El poble que canta mai no mor · Jeroni, si et vols casar-te (Jeroni, si vols casar-te)

Maria Julià i Sola (1930-2012), la molinera de Can Pitansa de Riudaura. Josep Maria Melció, Mel. Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

La Maria Julià i Solà (1930-2012), de Can Pitança i la Maria Galobardes de Can Xiro (n.1937). Josep Maria Melció, Mel, 2006. Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Església Parroquial de Santa Maria de Riudaura (2006). Josep Maria Melció, Mel. Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Riudaura, any 2006. Josep Maria Melció, Mel. Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

La Maria Julià, en una imatge del mateix dia de l'enregistrament de la cançó, el 20 d'abril de 1995. Josep Garcia . Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.

Jeroni, si et vos casar-te
pensa bé el què vas a fer;
encarrega’t de la dona
que jo em quedaré solter.

La primera nit de nuvis
jo em pensava que era un cel,
va durar set o vuit dies
aquella lluna de mel.

En Jeroni arriba el vespre
ben cansat de treballar,
trop la dona que en gemega;
tot seguit torna’t a alçar.

Fes-n’hi aigua de camamilla,
Fes-n’hi fregues als (a)malucs;
que això no és ni morir ni viure,
bé et poguessis rebentar.

Quan veuen venir una noia
ben feta de tot arreu,
li’n fan venir pessigolles
les soles del dit del peu.

Descarrega