Dotze cavallers, dotze camarades
són anats a Tremp a robar una dama.
Quan ne són a Tremp, sola l’han trobada,
sola en el balcó que a la fresca estava:
—Senyora Isabel, no ha sopat, encara?
—No, per cert, senyors, que no en tinc pas gana.
No, per cert, senyors, que no en tinc pas gana.
Mon pare no hi és ni tampoc ma mare.
Són a l’Aragó a casar ma germana
i a ne mi també, si es pensen casar-me.
I a ne mi també, si es pensen casar-me
amb un mal vellot, no el vull ni m’agrada.
N’és borni d’un ull i coix d’una cama;
ha caigut d’un banc, se n’ha trencat l’altra.
—Senyora Isabel, n’ha de ser robada.
—Robada seré si el lladre m’agrada.—
A la mitjanit sent soroll per casa:
—Deixeu-me vestir, que vaig despullada.—
Ja l’agafen dos, un per cada banda,
i amb l’escala d’or ja l’han davallada.
Quan són a cavall troben a son pare:
—A on la porteu en aquesta dama?
A on la porteu, que va tan tapada
que en té por del sol o de la rosada?
—No té por del sol ni de la rosada,
sinó de l’airet que en talla la cara.—
Al ser més enllà troben a sa mare:
—A on vas, Isabel, filla desgraciada?
—Amb aquests fadrins, que me n’han robada.
—No diguis això que t’haguem robada!
No diguis això que t’haguem robada,
que tu n’has vingut de molt bona gana.
—Què plora Isabel, de què plora ara?
—Del bon ben estar de quan era a casa.
Per dinar capons, per sopar pollastres.
—Això no serà quan serà amb nosaltres.
Això no serà quan serà amb nosaltres;
un bocí de pa amb una ceba agre.
Cançó llarga narrativa de temàtica amorosa i cavalleresca en forma de balada. Aquesta variant està formada per trenta-vuit versos de dos hemistiquis pentasil·làbics i majoritàriament els versos parells rimen en assonant.
Pel que fa a la música, en l’aspecte melòdic hi veiem semblances amb el Mode de Re, Protus (Mode I, Autèntic) en un àmbit de 6ª. A nivell rítmic ens trobem amb un cas de presència de Just sil·làbic (Giusto sillabico).
La primera referència d'aquesta cançó, la trobem al primer volum de Cançons de la terra, de Francesc Pelagi Briz (1866). Al Romancerillo catalán de Manuel Milà i Fontanals apareix com a Niña veleidosa (1882).
També va formar part de l’àlbum Penyora (1978) de Marina Rossell amb el títol de Madona Isabel. Més recentment, el quartet de veus masculines de polifonia tradicional La mata de jonc la va incloure al CD Ò mon país (2015). A Cançons i tonades de la Garrotxa (GRFG), en localitzem una altra variant al poble dels Hostalets d’en Bas.
Aquesta variant de les germanes Rovira i Casademont està publicada a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm.15, pàg.136).
