El primer n’és verge i pura
i amb lo grau que posseïu,
més que tota criatura
una tal glòria vós sentiu.
El segon, verge i benigna
Déu ensenya al vostrum fill
d’un voler de Déu consigna
lluny de gràcia un sol istil.
El tercer n’és verge i santa
i en el cor celestial
llum i claredat planeu bastanta
tot lo món que lluminau.
El quart és que us hi aubeieixen
sants i santes fent honor,
com aquelles que us coneixen;
mare sou del Salvador.
El quint és que en rimuneres
que el Senyor vostres invents
com aquelles que us esperen
aquells llocs tant temps plasents.
El sisè és que en sou vestida
d’un Sant Cos glorificat,
perquè esteu molt ben unida
i amb la Santa Trinitat.
El setè és que en sou ben certa
que uns set goigs mai finaran,
per on ja mai sereu deserta
que per un sempre duraran.
El vuitè és cambra sagrada,
mare d’un Déu eternal;
on Jesucrist ne pren posada
a la nit santa de Nadal.
Flor de lliri, lliri, coll lliri;
àngel us ve a saludar.
Com a tota criatura
plena sou de l’Esperit Sant.
I d’estrelles abrigada
amb la Trinitat de Déu;
per a Reina i coronada
i en el cel que hi mereixeu.
