Fum, fum
puja xemineia amont,
trobaràs un capellà
que et donarà sopes i pa.
Ara pugen bous,
ara pugen vaques,
gallines amb sabates,
ànecs amb talons.
Alça minyons,
la teta ha fet torrons,
el vicari els ha tastat,
ha dit que eren salats.
La teta els ha tornat fer
i ara diu que estan més bé.
Es tracta d’una formuleta o cantarella infantil, originàriament amb connotacions màgiques per fer enlairar el fum, tal i com es desprèn del text. Tot i això, el seu ús pot ser molt divers, especialment en contextos d’infantesa.
En algunes variants també la trobem com a joc de falda, on l’adult té l’infant assegut de cara, agafant-lo pels dits, mentre va recitant i marcant la pulsació amb els peus, a l’estil d’Arri, arri, tatanet. Al moment de cantar el darrer vers, l’adult tira l’infant endarrere, com si el volgués fer caure, subjectant-lo per l’esquena.
La variant de Riudaura, cantada per l’Anna Maria Danés (Riudaura,1950), està estructurada en una tirallonga de catorze versos aparellats, alguns d’ells sense sentit i amb molts elements textuals que podem trobar també a altres cantarelles o formuletes, especialment les relacionades en fer cagar el tió. Pel que fa a la música, es tracta d’una melodia d’un àmbit reduït de 4ª i que rítmicament hem transcrit en alternança de compassos binaris i ternaris simples.
La variant més antiga que hem pogut localitzar és la del recull del folklorista vallesà, Francesc Maspons i Labrós (1840-1901): Jochs de la infancia (1874). Ja als segle XX, Joan Amades, a Folklore de Catalunya, la relaciona en el moment de fer foc i veure com s’enlaira el fum, a la vegada que suggereix que podria tractar-se del “vestigi d’alguna cerimònia destinada a l’obtenció del foc”. En aquest mateix sentit, en l’edició del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO) del Folklore del Lluçanès (1997) de Josep Vilarmau podem llegir-hi: “En les nits llargues d’hivern, quan tot és pau i amor dintre la llar i la família, arraulida en els bancs de l’escon, va guitant com el foc fa barbarotes, els infants mirant les espirals del fum que se’n van pel camí dels somnis diuen: Fum, fum // puja xemeneia amunt....”
A l’àlbum Cançons d’Infantesa (1998) de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana també en localitzem altres dues variants procedents del Bages i el Ripollès. Per Josep Crivillé -amb altres cantarelles com Plou i fa sol i Sol, solet- es tracta d’una Formuleta meteorològica i màgica. També a l’àlbum musical de la FMTC Cançons i tonades tradicional de la comarca d’Osona, del GRFO, hi trobem una variant de Prats de Lluçanès. Finalment a l’arxiu audiovisual Càntut també hi podem escoltar variants procedents de Cassà de la Selva, Banyoles i Vall-llobrega.
