Una cançó vull cantar, no hi ha molt que s’és dictada,
treta n’és d’en Toca-sons, el que viu a la campanya,
el que viu a la campanya.
S’és posat al camí ral; matar i robar a qui passava.
Si n’hi havia un noiet que al molí se n’hi anava
i a sobre del burriquet n’hi ha volguda una capa.
Quan n’ha set a dintre el bosc ‘llí en Toca-sons habitava:
-Vine, vine tu noiet; vine tu i porta la capa.
Tres bales porta al fusell i al front les hi ha pintades,
i el noiet se n’hi va ‘nar promptament per desarmar-lo.
Quan l’ha tingut desarmat va a consultar-ho a l’arcalde:
-Senyor arcalde vinc aquí, vinc aquí per consultar-li;
jo som mort en Toca-sons, jo l’he mort a la campanya-.
-No ets cresegut, tu noiet, no ets pas cresegut, encara.
-Si no em vol creure a ne mi, vet aquí, ‘quí té les armes.
Ja toquen a sometent: -Anem-hi tots a caçar-lo!
Quan ne són a dintre el bosc ‘llí en Toca-sons habitava;
ja troben en Toca-sons amagat de fullaraca:
-Xeca’t, ‘xeca’t Toca-sons, ‘xeca’t que el rei t’hi demana.
-No em sap pas greu el morir, ni tampoc deixar les armes;
que un jovenet de quinze anys m’hi hagi hagut de matar-m’hi.
