Els tres Reis de l'Orient

Les formuletes o cantarelles per anar a rebre els Reis de l’Orient les cantaven i canten infants i grans al capvespre del 5 de gener, vigília de la diada de Reis. En podem trobar múltiples, si bé totes elles amb textos amb moltes similutuds.

En el cas de la nostra variant de Riudaura, el text consta de divuit versos breus amb presència d’alguns elements de l‘absurd, motivats sobretot per la pròpia rima i amb la constatació que els Reis ens porten coses per menjar: botifarra / mare; coca / boca; vi / padrí; pa / germà; mandarina /padrina...

Pel que fa als elements musicals, l’hem transcrit en un ritme binari simple, format per tres patrons rítmics que es van repetint, si bé amb algunes diferències provocades per la mètrica del text. En l’aspecte melòdic es tracta d’una melodia simple que es desenvolupa en un àmbit reduït de  4ª.

Per Jaume Ayars (2009), ”les cançons d’anar a rebre els Reis comparteixen moltes característiques amb les del Tió, sobretot el fet que mantenen una gran vitalitat i una gran varietat de formulacions textuals. Aquesta elevada productivitat s’explica pel procés continu de recreació oral (...)”.

Segons Josep Crivillé (FMTC, 1998) les formuletes o cantarelles per anar a rebre els Reis de l’Orient habitualment presenten unes característiques comunes:

“a/ Constatació que els Reis porten coses i que aquestes poden ser de menjar: torrons, coca blanca, botifarra..  b/ El fet de la presència d’elements d’absurd en el text (...), motivades bàsicament per la rima.  c/ Una regularitat rítmica per una banda, i de l’altra una combinació de binari i ternari. d/ El desenvolupament melòdic va des d’estructures elementals i repetitives (amb àmbits de 4ª, 5ª i 6ª), fins a desenvolupaments melòdics molt més elaborats.”

 A l’àlbum Cançons d’infantesa (FMTC, 1998) hi podem escoltar i llegir una variant procedent de Ripoll, recollida l’any 1991 per Jaume Ayats al cantador Josep Dentí. Aquesta mateixa variant també forma part d’ Explica’m una altra cançó. Tió, Nadal i Reis (2009), del mateix Jaume Ayats. A la part final hi veiem alguns versos coincidents amb aquesta nostra variant de Riudaura:

Els Reis arriben
porten torrons,
de la Mallorca,
de cua torta.
Els Reis de l’Orient
porten coses a la gent.
Sí, fillet, no, fillet,
coca blanca i torronet.

També a la mateixa edició de Cançons d’infantesa de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana (1998)  hi trobem una cantarella més completa recollida, l’any 1988, per Antoni Noguera, a la cantadora Antònia Rovira, de Salomó (el Tarragonès):

Visquen els Reis de l’Orient
que porten torrons a tota la gent.
Una botifarra per la meva dent,
una botifarra per la meva dent.

Pareu-vos sants Reis, al meu balcó,
perquè soc un noi molt bon minyó.
Ompliu-me bé el plat,
i encara faré més bondat.

Alcem els fanals,
aixequem les veus,
perquè de ben lluny
ens sentin els Reis.

I després vindrà
que demà al matí,
torrons i joguines
n’hi hauran a desdir!

Visca els Reis!

Pel que fa a l’arxiu audiovisual Càntut, hi podem trobar nombroses variants procedents d’arreu de les comarques gironines: Arbúcies, Llagostera, Banyoles, Camós, Figueres, Girona, Sant Miquel de Campmajor, Palau-Saverdera, Roses, Sant Hilari Sacalm, Torroella de Fluvià... I entre aquestes destaquem les dues variants de Sant Hilari Sacalm (La Selva). Es tracta de dos enregistraments de finals de segle passat del pedagog i compositor Antoni Miralpeix i Bosch (Sant Hilari Sacalm, 1960), procedents del seu treball La música tradicional a Sant Hilari i que hem inclòs en el nostre apartat de Referències (Càntut núm. 769 i 802).

Aquesta nostra variant riudaurenca ens la va cantar la Berta Carrillo i Ventura (CTG-F.0839.2006). La Berta llavors tenia poc més de cinc anys i l’havia après de la seva àvia, la Lurdes Rodeja i Plantalech (Riudaura, 1944). La podem trobar publicada a D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura (Curbet Edicions, 2006, pàg. 119 i 120).