Si n'hi ha tres garberets1 que viuen a la muntanya
n'han baixat a l'Empordà segant una quinzenada.
Sega-me’l arran,
sega-me’l arran tres pams enlaire,
sega-me’l arran.
L'un en porta el volant d'or i l'atre2 el porta de plata.
I el més petitet de tots l'en porta sobredaurada.
Si s'ha parat a pixar allà en una cantonada;
una senyora ho ha vist, n'ha quedat enamorada.
Ja l'ha enviat a buscar per una seva criada:
-Garberet, bon garberet, la senyora vos demana.
-Digueu-li que ja hi airé3 ; les tres de la matinada.
Con les tres ne varen ser garberet puja l'escala:
-Mestressa què se li ofereix què és lo que vostè demana?
-Si me'n volia segar, segar en un camp de civada.
-Prou l'en segaria jo, sapigués on t'és sembrada.
-No és en cap bac ni solei, ni tampoc en terra plana;
és a sota el davantal, que la camisa l'amaga.
Garberet, bon garberet, contes4 garbes n'heu lligades?
-Trenta-set o trenta-vuit, trenta-nou la que faig ara;
i a quaranta arribaré, si el garrot no se m’aplana.
-Garberet, bon garberet, no us espanteu pas encara
que ja us el faré aixecar menjant ous i botifarra.
Sega-me’l arran,
sega-me’l arran tres pams enlaire,
sega-me’l arran.
1garberet: diminutiu de garber. Qui talla i fa les garbes. Equivaldria a segador o dallaire.
2atre: altre
3airé: aniré
4contes: quantes
