El quinze de juny
els segadors baixen,
amb la falç al puny
i a l’altre la carbassa.
Nit i dia venen,
nit i dia van;
ai, el meu marit,
que bé me’l petaran.
Ja n’hem fet diners,
tornem cap a casa.
La camisa em pica,
jo no sé què fer;
tornem cap a casa
a veure la muller.
Casa seva van,
sentadets se’n posen:
-Dona, i aquí tens
la roba bona;
sabates i mitges,
davantal també
perquè estiguis contenta
con (a) hi ‘ribaré.
Ells dos se’n van al camp
a veure la vianda.
S’han assentadets
a l’ombra d’un xiprer,
que de tant que s’estimen
s’hi han posat bé.
Els veïns em diuen
si me’n torno roja;
roja n’estic jo,
som cobrat de l’home.
Som cobrat de l’home
m’ha dat el(s) diners,
que de des que era fora
no el ‘via vist més.
