Aquí dalt de la muntanya se n’ha fet un casament,
d’un pastor i una pastora que tots són d’un mateix temps.
Un dia l’encontra1 sola, un dilluns de Sant Andreu,
que plorava i derramava2 llàgrimes de sentiment.
—Què plores, cara bonica, per què tens tant sentiment?
—Ploro pel pare i la mare que no volen que ens casem.
—No ploris, cara bonica, que tots dos ens casarem.
Anirem a Barcelona i tots dos ens llogarem.
Tu et llogaràs per criada i jo per mosso de peu.
Dels diners de la soldada3 una botiga en llogarem.
De pinyons i avellanetes i també arròs i fideus,
xacolata4 de la bona; de pesseta i de tots preus.
Les ganàncies de la botiga una casa ens en farem,
una casa de set pisos i al més alt ens estarem.
Adiós, cara bonica, quin color de rosa tens;
el qui té color de rosa no li’n falten pretendents.
1 En català existeix el verb «encontrar»: «Veure o topar una persona o cosa que camina amb una altra que li apareix al seu pas» (DCVB).
2 «Derramar», castellanisme: vessava llàgrimes.
3 «soldada» es refereix al salari.
4 «Xacolata» o «xuculata», localismes propis de la parla de la Garrotxa.
La trobem amb diversos íncipits i títols: Els nuvis pobres, El casament desfet, Cara bonica, Adéu, cara bonica, Aquí dalt de la muntanya...
Es tracta d’una cançó estròfica narrativa que en aquesta variant presenta vuit estrofes de quatre versos heptasil·làbics.
Pel que als aspectes musicals, es tracta d’una melodia en tonalitat Major d’un àmbit d’octava. En la seva organització rítmica, es tracta d’un ritme binari simple que hem transcrit a compàs de 4/4, amb inici anacrúsic i final masculí.
Les variants més antigues que hem pogut localitzar són les publicades en el Cançoner del Ripollès (1998): dues de Ripoll (1918, 1919), una de Sant Joan de les Abadesses i una altra de Les Llosses (1920), cada una d’elles amb íncipits diferents: «Jo en conec una minyona», «Adiós, cara bonica», «Aquí dalt de la muntanya», «Matinet jo me llevava». Les quatre melodies són similars.
Als Materials de l’OCPC, seleccionats i publicats per Josep Massot, la localitzem a la Missió de recerca de cançons a la Casa de Caritat de Barcelona (1926) de Joan Tomàs i Parés (1896-1967). Es tracta de la variant titulada Cara bonica del cantador Josep Casals i Cirera, de Sant Julià de Cerdanyola (El Berguedà), conegut com L’hereu Mill: «Un dia a la matinada / al matí de Sant Joan». Precisament, l’any 2022, Berguedana de Folklore Total va promoure l’edició L’hereu Mill, arxiu vivent de cançons populars, a cura Liliana Tomàs, néta del folklorista, amb la publicació de la totalitat de les 224 cançons que el cantador va interpretar al mestre Joan Tomàs.
Joan Amades també en va publicar una variant a Folklore de Catalunya (1951) —núm. 2262, pàg.391— que va atribuir a la cantadora Tuies Ferrer, de Badalona; curiosament idèntica —tant text, com música— a la que havia publicat vint anys abans Sara Llorens en el Cançoner de Pineda (1931) —núm.106, pàg.158—: Els nuvis pobres, «Aquí dalt de la muntanya / ja n’hi ha un gran casament».
L’any 2000, Artur Blasco va publicar La minyona de Sant Llorenç: «Una cançó n’és dictada / i el dia divuit d’abril», al segon volum de la col·lecció «A peu pels camins del cançoner». La informant va ser Lourdes Pons de Ca l’Estevelló, de Saldes (Berguedà).
El grup Falsterbo 3 la va enregistrar-la per primera vegada l’any 1968 a Els 4 Vents, i al 2001 hi va tornar —Falsterbo Marí (Discmedi)— en el recopilatori Els temps estan canviant - Cançons del Grup de Folk.
Aquesta variant de les germanes Rovira i Casademont es va publicar a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 28 pàg. 194).
