A la vila de Tolosa si n’hi ha tres estudiants
que en segueixen els estudis per a ser-ne capellans.
Un dia, tot passejant-se voreta d’un camí ral,
n’enquantraren tres ninetes, tres ninetes molt galants.
Comencen a tirar xanxes, xanxetes venen i van;
ells les tiren amb pedretes, pedretes els van tornant.
Les ninetes són sentides, els a n’han posat en mal.
Van a trobar jutge i batlle, justícia van reclamant:
—Vingui, vingui, senyor jutge a agafar tres estudiants—.
Jutge i batlle se’ls escolten, / /de tots se’ls van escoltant.
Ja se’n van el jutge i batlle a agafar els estudiants:
ja els prenen, ja els lliguen i a la presó els van portant.
El més petit sempre plora; el mitjà no plora tant
i el més gran els aconsola: —Germans meus, no ploreu tant!
Que tenim un germà a França, cavaller del duc Rohan.
Aixís que en sabrà la nova el tindrem ací volant—.
—Calleu-ne, calleu-ne presos, que d’aquí ja us en trauran.
Us donaran paper i ploma per escriure a qui vulgau.
A les dues de la tarda ja els hi donen paper blanc
i a les quatre de la tarda a la forca els van portant.
Quan són al peu de la forca, son germà n’està arribant.
Ja en pregunta a l’hostalera: —Tanta gent allí què hi fan?
—És que en pengen i despengen tres pobrets estudiants
que en seguien els estudis per a ser-ne capellans.
—Calleu-ne, calleu hostalera que són de la meva sang.
Me’n diríeu, hostalera, per on t’hi seria abans?
—Passeu per la carretera o per les prades i camps—.
Ja en baixa del cavall negre, ja se’n puja al cavall blanc.
Ja en desembeina l’espasa i pica amb l’esperó el cavall.
De tant que el cavall corria, les pedres van foguejar.
Quan és al peu de la forca, ja han fet el darrer badall
i amb la punta de l’espasa ja els hi fa petar els dogalls.
—Me’n diríeu, jutge i batlle, per què heu mort els estudiants?
—Cavaller, deixeu-los morts, ja no pateixen cap dany.
N’eren burladors de nines, robadors de camí ral.
—Mentiu pel coll, els mals jutges, mos germans no ho foren mai!
Ai, tu, vila de Tolosa, de mi te’n recordaràs:
persones, cases i places, tot ha d’anar amb focs i sang.
De la sang del senyor jutge jo m’hi vull rentar les mans.
De la sang de les ninetes els carrers se’n regaran.
És una de les balades més conegudes del cançoner català. La seva font l’hem de buscar en una història tràgica ocorreguda al segle XIV per terres de Llenguadoc i de Provença. Altres variants de la cançó situen l’acció a Tortosa; a Pontoise, al nord de França, o a Nole, comarca de Torí. Segons Josep Romeu i Figueras, «la cançó popular de Els estudiants de Tolosa sembla haver estat redactada, a mitjan segle XIV, a les comarques gironines —tal vegada a la d’Olot—, es va estendre al sud de les Gàl·lies i al nord d’Itàlia i va cedir determinats trets a versions del nord de França d’una altra cançó que hem anomenat de Els estudiants de Pontoise, la qual al seu torn, dona alguns detalls a la catalana». Sembla ser que la versió catalana sorgiria d’uns fets històrics ocorreguts a Tolosa de Llenguadoc, «els quals iniciats tràgicament el 1332 i d’una considerable càrrega emocional que degué impressionar joglars, poetes i tota mena de gent».
La seva transmissió oral és llarga i complexa. Milà ja la va recollir a Observaciones sobre la poesia popular (1853) i al Romancerillo (1882). En localitzem variants a gairebé tots els volums dels Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, entre els quals n’hi ha de recollides a Olot, La Pinya i la Vall de Bianya. Ben segur que l’estudi literari més complet és el referit de Josep Romeu i Figueras: Els estudiants de Tolosa. Orígens, formació i transmissió d’una balada folklòrica catalana.
Pel que fa a la música, de ritme binari compost i transcrita en compàs de 6/8, presenta predomini dels ritmes de negra més corxera que ens recorda el Mode I (Troqueu) dels antics modes rítmics o ritme modal. La melodia que es mou en un àmbit de novena, està en tonalitat menor i el seu final poc usual en el segon grau li dona un caràcter poc conclusiu. Destaquem dos girs melòdics de sexta que gosem atribuir a la creativitat i bones qualitats de les cantadores, ja que el més habitual semblaria repetir la mateixa nota.
Joaquim Sans i Quintana va recollir Els estudiants de Tolosa a Sant Feliu de Pallerols l’any 1922. I a Cançons i tonades de la Garrotxa (GRFG) en localitzem una variant al poble de Joanetes.
Aquesta variant interpretada per les tres germanes Rovira i Casademont està publicada a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 2, pàg. 52).
