I a la vila de Tolosa n’hi ha tres estudiants
que en segueixen els estudis per a ser-ne capellans,
per a ser-ne capellans.
N'en segueixen els estudis per a ser-ne capellans;
o bé capellans o frares, o metges salesians.
Ja n'enquantren tres ninetes, tres ninetes molt galants;
ja (a) els hi'n busquen una brometa ………………………………
Les ninetes són sentides, pel jutge en van demanant;
no en passi l'espai d'una hora, ja els hi en passen paper blanc.
I el més petit ne plorava, i el mitjançà no pas tant,
i el gran ja els (a)consolava: -No en ploreu los meus germans!
Tenim un germà dins França, servidor del rei Orland,
que si ell sabia tal nova, i en seria aquí l'istant.
La una li envien carta i a les dos ja està 'ribant,
que de tant que en correvia, els carrers llanternejant.
Ja n'enquantra un sentinella: -Què hi fan allí tanta arjant?
-I en pengen i en despengen tres pobrets estudiants.
De tant lluny com els va veure: -Déu perdó los meus germans;
de la sang de les ninetes jo m'hi vull rentar les mans.
De la sang del brut del jutge, muralles se'n pararan.
I adéu, vila de Tolosa, tota iràs amb foc i sang.
És una de les balades més conegudes del cançoner català. La seva font l’hem de buscar en una història tràgica ocorreguda al segle XIV per terres de Llenguadoc i de Provença. Altres variants de la cançó situen l’acció a Tortosa; a Pontoise, al nord de França, o a Nole, comarca de Torí. Segons Josep Romeu i Figueras, «la cançó popular de Els estudiants de Tolosa sembla haver estat redactada, a mitjan segle XIV, a les comarques gironines —tal vegada a la d’Olot—, es va estendre al sud de les Gàl·lies i al nord d’Itàlia i va cedir determinats trets a versions del nord de França d’una altra cançó que hem anomenat de Els estudiants de Pontoise, la qual al seu torn, dona alguns detalls a la catalana». Sembla ser que la versió catalana sorgiria d’uns fets històrics ocorreguts a Tolosa de Llenguadoc, «els quals iniciats tràgicament el 1332 i d’una considerable càrrega emocional que degué impressionar joglars, poetes i tota mena de gent».
La seva transmissió oral és llarga i complexa. Milà ja la va recollir a Observaciones sobre la poesia popular (1853) i al Romancerillo (1882). En localitzem variants a gairebé tots els volums dels Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, entre els quals n’hi ha de recollides a Olot, La Pinya i la Vall de Bianya. Ben segur que l’estudi literari més complet és el referit de Josep Romeu i Figueras: Els estudiants de Tolosa. Orígens, formació i transmissió d’una balada folklòrica catalana.
A l’arxiu audiovisual Càntut, hi podem trobar sis variants d’aquesta balada, tres de les quals procedents de la comarca de la Garrotxa.
Joaquim Sans i Quintana va recollir Els estudiants de Tolosa a Sant Feliu de Pallerols l’any 1922. I a Cançons i tonades de la Garrotxa, del GRFG, en localitzem una variant al poble de Joanetes, cantada per Peret Cabanyas, com també la variant cantada per les tres germanes Rovira i Casademont que està publicada a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 2, pàg. 52)
Aquesta variant interpretada per en Narcís Matas, Ciset Barraquer, de les Planes d'Hostoles ens la va cedir, l'any 2007, Joan Arnau i Serra (1941-2016). Es tracta d'un enregistrament de Jaume Arnella i del mateix Arnau que també podem trobar a l'arxiu audiovisual Càntut.
