Cançó pròpia d’Advent i de Nadal. En altres reculls és més extensa. Per exemple, la publicada per Josep Crivillé a Música Tradicional Catalana II. Nadal (Clivis, 1981, pàg.192) consta de nou estrofes acumulatives, ampliant d’aquesta manera el nombre de peces de roba que els pastors obsequien a l’infant Jesús: camiseta, faixeta, armilleta, jaqueta, manteta i barretina; a més dels calçons, mitgetes i sabatetes d’aquesta variant. Assenyalem també l’abundància de diminutius que doten els versos d’una tendresa especial.
Jaume Ayats la va incloure a Explica’m una altra cançó: Tió, Nadal i Reis (2009). Per Ayats: «En contrast amb les expressions d’alegria i de gatzara de la majoria de cançons de Nadal, aquesta evoca el fred del nen i la pobresa en un registre més aviat íntim i familiar».
Pel que fa a la música, ens trobem amb una melodia organitzada en tonalitat menor que es mou en un àmbit de sexta. Pel que a aspectes rítmics, presenta un ritme binari simple amb anacrusi a l’inici i final masculí.
Aquesta mateixa variant està publicada a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 22, pàg. 164).