Al poble de Manlleu, si n’hi ha una pollangreda1;
n’hi ha una serpent2 molt gros, fa tremolar la terra.
Si no ho creieu,
diu que l’aneu a veure,
que és a Manlleu.
S’ha menjat un pollí, euga, collar i esquella;
s’ha menjat nou godais3, truja i la porquera.
Si no ho creieu,
diu que l’aneu a veure
que és a Manlleu.
1 Una pollancreda és un lloc plantat de pollancres. A la zona de la Garrotxa es diu també «pollangreda».
2 Aquí «serpent» és un mot femení. Es tractaria d’un animal fantàstic, una mena de serp gegant.
3 «Godai» per «godall». Anotem aquí aquesta iodització que consisteix en l'articulació com a i consonàntica. Aquest és un fenomen molt observat a la comarca.
El serpent de Manlleu ha estat recollit a nombroses fonts orals: com a cançó i com a llegenda.
Pel que fa a la cançó, a partir del recorregut de les diverses variants localitzades —aproximadament, des de mitjans del s. XIX fins a finals del s. XX— podem dir que la seva geografia abasta Osona (Riudeperes), el Montseny (Tagamanent), el Lluçanès (Santa Maria de Merlès), el Ripollès (Gombrèn) i la Garrotxa (Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d’Hostoles).
Toni Donada i Madiroles (Manlleu, 1963) –dibuixant, humorista gràfic i historietista manlleuenc i el més gran estudiós de tot allò referit al serpent de Manlleu-, en el seu article a AUSA (2019) ens ubica temporalment l’origen de la cançó a cavall dels segles XVIII i XIX i ens concreta l’autoria del text en el frare carmelità del convent de Vic i escriptor, natural de Sallent (El Bages), fra Jacint de Santa Bàrbara (1726-1817).
Es tracta d'una balada narrativa de caràcter breu. En aquesta variant incompleta de Sant Feliu de Pallerols hi trobem tan sols quatre versos hexasil·làbics, a més de la tornada apareix després dels versos parells (4+6+4). En el conjunt de les variants, però, hem pot localitzar més versos de la cançó del serpent. Pel que fa a la música, es tracta d’un ritme ternari simple que s’interpreta a un tempo mogut. I en la seva organització melòdica, es tracta d’una melodia en tonalitat menor que evoluciona en un àmbit d’interval de setena.
Al mateix poble de Sant Feliu de Pallerols s’han recollit altres tres variants de la cançó: en el Cançoner de Sant Feliu de Pallerols de Joaquim Sans i Quintana (1922); a Materials de la Missió de l’OCPC de Joan Tomàs i Bartomeu Llongueres (1923); i també en el recull de textos de cançons tradicionals d’Agustí Puigcerver (Pare Nolasc del Molar) al cantador Joaquim Bruns i Carbonés (1875-1956): Per les cançons d’un terrelloner (1956).
Des de fa uns anys (2021), des del Museu de Ter de Manlleu es va crear una interessantíssima exposició virtual dedicada a la llegenda, a la cançó del serpent, amb referències i transcripcions de totes les variants de la cançó localitzades fins avui: El serpent de Manlleu: un animal fantàstic més viu que mai (https://elserpentdemanlleu.museudelter.cat).
Aquesta variant incompleta de les germanes Rovira i Casademont la vam publicar a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 27, pàg. 184).
·GRUP DE RECERCA FOLKÒRICA D’OSONA; REBÉS, Salvador. Cançons tradicionals catalanes recollides per Jacint Verdaguer. Barcelona, 2002: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, núm. 65, pàg. 122.
·DONADA i MADIROLES, Toni. El serpent de Manlleu. Llegenda, cançó i festa. Manlleu, 2009: Editorial Diac-Associació per les Tradicions Populars Catalanes El Serpent de Manlleu, pàg.55.
·DONADA i MADIROLES, Toni. «El serpent de Manlleu: L’enigma del morter i la cançó al descobert». Vic, 2010: AUSA-Publicació del Patronat d’Estudis Osonencs, XXIV-165.
·DONADA i MADIROLES, Toni. «Notícies del Serpent de Manlleu a partir d’una “letrilla” de fra Jacint de Santa Bàrbara (1726-1807)». Vic, 2019: AUSA-Publicació del Patronat d’Estudis Osonencs.
