El pomeró

Com va escriure Pep Vila a El cançoner de Can Ventura, «el pretext d’un arbre fruiter carregat de fruits que es troba camí de l’escola serveix per donar als infants unes pautes de comportament i de civilitat».

El text d’aquesta cançó és de Francesc Sitjà i Pineda (1880-1940) i la música de Narcisa Freixas i Cruells (1859-1926). Si bé en l’edició original -publicada a Obres de Narcisa Freixas: Edició d’homenatge. Cançons d’Infants (1928)-, el poema està transcrit en dues estrofes de vuit versos, en la nostra transcripció hem optat per quatre estrofes de quatre versos heptasil·làbics cadascuna.

Pel que fa a la música d’aquesta variant de tradició oral, cal dir que és molt similar a l’original de Narcisa Freixas, tan pel que fa als aspectes rítmics com melòdics. En la seva organització rítmica, mostra un ritme binari simple, amb inici anacrúsic i final femení. Pel que fa a l’organització melòdica, està en tonalitat menor i es mou en un àmbit d’octava.

Podem escoltar-ne la versió de Carles Sanjosex i Carles Belda en la seva proposta de revisió de cançons de tradició oral procedents de l’arxiu audiovisual càntut.cat, en el seu àlbum homònim Càntut (Bankrobber, 2016), que va ser distingit amb el Premi Teresa Rebull de Fira Mediterrània de Manresa (2018) i també el Premi Enderrock al Millor Disc Català de Folk, segons la crítica (2017).
A Cançons i tonades de la Garrotxa (GRFG) localitzem una altra variant de la cançó a Freixenet de Dalt (el Ripollès), interpretada per l’acordionista i cantador Jaume Costa (1922-2013) del Mas Guillot.

Aquesta mateixa variant interpretada per les tres germanes Rovira i Casademont la vam publicar a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 26, pàg. 178).