Jo soc el petit vailet
cansadet de molt camí,
vinc amb el meu gaiatet
per veure l’Infant diví.
Xerrampí, xerrampí, xerrampia,
xerrampí, xerrampí, xerrampó.
Xerrampí que Josep i Maria
tenen un petit minyó.
Aquí va la carmanyola
tota plena de vi blanc
i una llarga llangonissa
per Jesús, el bell Infant.
Xerrampí, xerrampí, xerrampia,
xerrampí, xerrampí, xerrampó.
Xerrampí que Josep i Maria
tenen un petit minyó.
Aquí van aquestes calces,
me les va donar l’hereu;
serviran per abrigar-vos
que són de molt gros piteu 1.
Xerrampí, xerrampí, xerrampia,
xerrampí, xerrampí, xerrampó.
Xerrampí que Josep i Maria
tenen un petit minyó.
1 «piteu»: Drap ordinari de color blanc, negre o blau, que es fabricava a Sant Llorenç de Morunys o dels Piteus (Solsonès) i que servia per a fer peücs, capes de pastor i mantes de traginers.
Cançó d’Advent i de Nadal. En aquest cas, es tracta de tres estrofes de versos heptasíl·labs amb el refrany o tornada que es repeteix a cada grup. El vailet també va a veure l’infant Jesús i li porta unes humils ofrenes, generalment menjar i abric. Altres variants incorporen aquesta darrera estrofa:
Si portés jo més recapte
també seria per vós.
Heus aquí el gaiato que porto
que és de cirerer d’arboç.
A Cançons i tonades de la Garrotxa localitzem altres variants de la nadala a Riudaura, on es canta a la missa del Gall.
Pel que fa a la fesomia musical, en la seva organització rítmica la cançó està estructurada en ritme binari compost, inici anacrúsic i final masculí (I). Predomina el ritme de negra + corxera, que ens recorda el Mode I (Troqueu: Longa + Brevis) dels antics modes rítmics d’origen medieval. Pel que fa als aspectes melòdics, està organitzada en tonalitat menor i es mou en un àmbit de desena.
Aquesta mateixa variant cantada per les germanes Rovira i Casademont va ser publicada a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 18, pàg. 152).
