El pare i la mare no em tenen sinó a mi,
me’n fan anar a l’escola a apendre de llegir.
Més ai! Xi-ri-bi-ri-bum.
Més ai! Xi-ri-bi-ri-be-ri.
Més ai! Xi-ri-bi-ri-bum.
Més ai! Pa-tan-te-ta i el tom.
El mestre que m’ensenya s’ha enamorat de mi,
m’ha dit a cau d’aurella1: —Rosa, casa’t amb mi.
Jo li faig de contesta que no el sabré servir:
—Tu faràs com les altres quan me veuràs venir.
Me’n pararàs la taula del pa i del bon vi,
les estovalles blanques com el paper més fi.
Les estovalles blanques com el paper més fi
i a cada cap de taula un brot de llessamí.
1«aurella»: localisme d’orella.
Es tracta d’una cançó llarga narrativa en forma de balada. Aquesta variant incompleta de Can Ventura de Sant Feliu de Pallerols presenta deu versos de dos hemistiquis hexasíl·labs amb un refrany onomatopeic que es repeteix al acabar els versos parells.
Pel que fa a la música, estem davant d’una melodia en tonalitat menor que es mou en un àmbit de setena. A nivell rítmic, es tracta d’un binari compost.
L’any 1965, a Beget (Alta Garrotxa), la romanista austríaca Kristin Müller (n. 1942), en el marc del treball de recerca Liedersammlung, va enregistrar la variant Quan era petiteta (El mestre o L’Escriveta) a la cantadora Núria Carrera i Molas (1886-1966). El treball s'ha publicat posteriorment en un doble CD: Beget: cançons de tradició oral recollides per Kristin Müller (Fonoteca de Música Tradicional Catalana, 2021). La variant de Beget és una de les més completes, amb un total 41 versos de dos hemistiquis i de gran bellesa melòdica. Presenta, a més, una tornada molt característica, l’íncipit de la qual s’empra sovint també com a títol: «Escriveta galana / escriveta jolie, // escriveta galana; / la flor del gessamí».
Destaquem la versió que en va fer el grup olotí El Til·ler (TRAM, 1993), publicada en el doble CD recopilatori de Tradicionarius’ 93. Com també la posterior versió de Mirna Vilasís i Xavi Múrcia que formava part de la Suite de muntanya de l’espectacle Aigua (2009) de l’Esbart Marboleny de Les Preses, també a partir de la mateixa variant begetina. També la podem escoltar a l’àlbum (CD) Les cançons de Sobremunt, del grup Els Tranquils (Temps RECORD, 2015).
Aquesta mateixa variant la podem trobar publicada a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 14, pàg. 130).
