Soc un pobre marxant
que pel món vaig voltant
i amb el fardo1 a l’esquena
i amb el fardo a l’esquena.
Menjant molt malament
i anant de cara al vent
i amb la bossa gens plena
i amb la bossa gens plena.
Cridant: -I apa dones, el marxant!
Que tot ho dono pagant, sí pagant.
Crida el marxant, marxant, marxant!
Venc betes i mitjons,
trensilles2 i botons,
troques de fil i seda,
troques de fil i seda.
Mitges i calçotets
i també venc casquets.
Peücs i samarretes,
peücs i samarretes.
Cridant: -I apa dones, el marxant!
Que tot ho dono pagant, sí pagant.
Crida el marxant, marxant, marxant!
Quan unes mitges venc
i amb la noia comprenc
com té la pantorrilla3
com té la pantorrilla.
I segons el seu gruix,
com que no sóc gens fluix,
se m’alcen les platilles4,
se m’alcen les platilles.
Cridant: -I apa dones, el marxant!
Que tot ho dono pagant, sí pagant.
Crida el marxant, marxant, marxant!
I una noia del Bruc,
filla d’un geperut,
dels cabells fins i rossos,
dels cabells fins i rossos.
L’altre dia passant
i em va cridar: -Marxant
si en porteu botons grossos,
si en porteu botons grossos.
-Jo que sí. En a la noia li vaig dir.
I allí al quarto em va fer entrar, em va fer entrar
I allí els botons li vaig ensenyar.
I al veure aquells botons,
Ja em diu:- Sí són prou bons!
Me’n va dir aquella mossa,
me’n va dir aquella mossa.
I està clar, prou que els hi vaig elevar.
I em diu: -Fa més de vint anys, de vint anys
que no havia vist botons tan estranys.
1 Fardell: Roba, paper o altra mercaderia posada ben pitjada dins un embolcall d’arpillera, de roba enquitranada, etc., per a ésser així convenientment transportada (GDLC).
2 Galó trenat de seda, cotó o llana, que serveix per a adorns de passamaneria, brodats i moltes altres coses (GDLC).
3 Panxell, tou de la cama.
4 Patilles.
De la cançó El marxant en desconeixem l’origen i l’autoria tan del text com de la música, si bé per les seves característiques, creiem que es tracta d’una oralitat relativament recent que podem ubicar a la primera meitat del segle passat.
La referència més antiga d’aquesta cançó humorística -plena de referències picaresques i sexuals-, la trobem en el repertori més antic d’un dels grups més emblemàtics de la nostra cançó marinera: Els Pescadors de l’Escala; una formació musical dedicada a la interpretació d'havaneres i altres cançons marineres, sardanes i cants de taverna, des de la seva creació l’any 1963. Els seus fundadors varen ser el tercet format per Simeó Català, Ferran Català i Llucià Carbó. Poc després es van incorporar Joan Farrés (guitarra) i Lluís Mallart (acordió). En els seus ja antològics àlbums Cançons de taverna (1976) i Cançons que tornen (1977) -juntament amb El marxant-, podem escoltar-hi altres temes de temàtica i caràcter similar com: La garrafa, La Ramona i en Tonet, El tango de la Punyalada, La polvera, La sardina... Posteriorment la formació torroellenca Cantaires del Montgrí la van incorporar també al seu repertori i publicar (Meta/Edivox, 2010).
Artur Blasco va recollir El marxant a Martí Codina, de 73 anys, d’Organyà (2005) i està publicada a la seva col·lecció, A peu pels camins del cançoner, VII. Cançons de l’Alt Urgell.
També a l’arxiu audiovisual Càntut hem localitzat altres dos enregistraments d’El marxant (núm.79 i núm.825). El primer és una gravació realitzada al mateix cantador de la nostra variant -en Peret Parra-, quan tenia 50 anys i encara vivia a Riudaura; és un enregistrament d’Anton Prat i Daranas (1920-1995) de l’any 1970. La segona gravació és d’Àngel Daban, dels anys setanta del segle passat, al cantador Joan Bertran d’Arenys d’Empordà, terme de Garrigàs (Alt Empordà).
Per la seva part, la formació garrotxina La Criatura Verda (Pepe Pau Ximenes; Francesc Tomàs, Panxito; Laura Plasència i Albert Dondarza) es van basar en aquesta mateixa variant d'en Peret Parra en el seu àlbum: De més verdes en maduren (2010).
Aquesta variant cantada per en Peret Parra i Cordomí (1920-1997) està publicada a D’aquí estant veig una estrella. Cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia (Curbet Edicions, 2006, pàg. 172 i 173). El cantador ens la va cantar en una recol·lecta de cançons que vam l’any 1995 a l’antic Club de Jubilats Sant Jordi d’Olot, quan ja vivia a la capital de la Garrotxa.
