No hi ha a Masnou com el meu Pere
tan alegre cap pescador
que per cantar tonades boniques
i que les canta amb molta afició.
Amb els seus cants va enamorar-me
un capvespre vora la mar.
Des de llavors i a per tot arreu
i a totes les hores sento el seu cantar.
Tot cantant, dolça estimada,
jo la tasca vaig fent de bon grat.
Tot cantant pesco amb la barca
i amb cançons també a tu t’he pescat.
Tot cantant, dolça estimada,
jo la tasca vaig fent de bon grat.
Tot cantant pesco amb la barca
i amb cançons també a tu t’he pescat.
En el Masnou van ser les festes
de Sant Pere que és el patró
i el meu promès, més tibat que un sabre,
va venir a cantar-me sota el meu balcó.
En el sentir sa veu tan dolça
li va dir un senyor foraster
que: “si al Liceu canteu la Marina
vos cansaríeu de fer diners”.
En sentir això, li vaig respondre:
“Barcelona em fa molta por
perquè en allà molt fàcil seria
de què em pesquessin el meu pescador”.
Tot cantant, dolça estimada,
jo la tasca vaig fent de bon grat.
Tot cantant pesco amb la barca
i amb cançons també a tu t’he pescat.
Tot cantant, dolça estimada,
jo la tasca vaig fent de bon grat.
Tot cantant pesco amb la barca
i amb cançons també a tu t’he pescat.
Es tracta d’un cuplet escrit per Joan Misterio, pseudònim de Joan Casas i Vila (1886-1925), que l’Anneta Rovira va aprendre quan, de joveneta, se’n va anar a treballar a Barcelona. Joan Misterio va ser autor de textos de cuplets tan coneguts com Les Caramelles, amb música de l’olotina Càndida Pérez (1893-1989), o El vestir d’en Pasqual, amb música del manlleuenc Joan Viladomat (1885-1940).
El cuplet català va formar part de la cultura popular urbana, que tenia com a epicentre el Paral·lel barceloní, encara que potser de manera efímera, però molt intensa. Xavier Albertí ho sintetitza afirmant que «el cuplet català neix el 1917 i mor el 1925, quan mor Joan Misterio i Pilar Alonso es retira».
El nostre text està format per cinc estrofes de quatre versos variables, a més de la tornada que repeteix. Amb algunes irregularitats, rimen els versos segon i quart.
Pel que fa a la música d’aquesta variant, en l’aspecte rítmic, està organitzada en un ritme binari compost. I pel que fa a la melodia, en un àmbit de novena, presenta l’estrofa en tonalitat menor i la tornada en tonalitat Major. En aquesta interpretació observem algunes polifonies simples, en forma de terceres paral·leles, a la tornada.
Es tracta d’una música original del pianista i compositor Joan Costa i Casals (1882-1945), conegut sobretot per ser l’autor del cuplet El novio de la muerte (1921), himne oficiós de la Legión española; tot i que a la vegada va posar música a altres temes coneguts com La mare (1923), la sardana-himne Mossèn Cinto Verdaguer (1926) o 14 d’abril (1931). Algunes peces les signava amb el pseudònim Requena.
Aquesta variant interpretada per les germanes Rovira i Casademont la trobem publicada a El Cançoner de Can Ventura: cançons de tradició oral a Sant Feliu de Pallerols, de Josep Garcia i Pep Vila (Curbet Edicions, 2019 - núm. 32, pàg. 208).
